La mentida, el menyspreu, la
burla, afecten de manera fefaent a la nostra cultura liberal-democrática,
cultura pervertida per un determinat ús i abús de les formes i les paraules,
que de tan fer-ho han esdevingut normals i comunament acceptades com quelcom
establert i irrefutable; però en realitat formes i paraules que no ens duen més que a la destrucció i la decadència, no pas a la vida, al creixement, a la
felicitat.
La reflexió ens ha de dur a
pensar que hi ha de culpa en tots nosaltres, si ens preguntem: i tu que feies
ahir? Ben cert, no ens cal cobejar la hipocresia, sinó reconèixer que aquest
deteriorament del sistema forma part també de nosaltres, donat, tanmateix que
no hem estat capaços de construir de bell nou, tampoc podem cosa més que
contribuir des de la nostra humil existència a conrear valors elevats de
noblesa, encara que hores d’ara ens puguin semblar irrellevants.
No és moment de
remordiments, és moments de reflexió, abans que no pas voler sortir a salvar un
món, ens hem de desfer de sentiments destructius i avançar amb pas ferm, perquè
un cop s’hagi esvaït el fum, serem en el lloc que el Phatos ens tenia destinat
des de l’ inici, apoderant-nos del control dels nostres sentiments, de les
nostres sensacions de la nostra pròpia llibertat per a decidir, sense cadenes
que ens amarrin... perquè per fer petites coses es necessita tota una vida de
treball de superació, mentre que per moure una muntanya, calen només instruments
mecànics.
© Albert Balada
29-08-2013
