L'orgull, l'arrogància, la satisfacció d'un mateixa...

L’orgull, l’arrogància, la satisfacció d’un mateix solen definir-nos de vegades, encara que la nostra percepció no ens ho permeti i puguem tendir a la falsa modèstia; la concepció fraterna que hom hauria de tenir, ens hauria de dur a considerar la nostra subordinació a l’esperit, de manera que els nostres trets característics ens permetessin d’obrar a partir de la sincera humilitat, emfàticament, però a aquest estadi no hi podrem arribar si no és fruit d’una profunda meditació, ordenada, cabal i feta a consciència, el que significaria una obertura de cor i de ment que ens renova i revitalitza. 

© Albert Balada

09-12-2013

L'home obstinat...

La fotografia "Icare contracarré" (ícar frustrat) de Gilbert Garcin

“L’home obstinat acaba malament, i el que estima el perill en ell perirà. El cor obstinat suportarà molts mals, i el pecador cumula un pecat rere un altre. No hi ha remei per al mal de l’orgullòs, perquè una planta maligna ha començat a arrelar en ell. El cor de l’inteligent medita els proverbis i el savi desitja tenir una oïda atenta.”[1] 

---

[1] Siràcides 3, 26-29

L'odi és un pecat que enverina...

L’odi és un pecat que enverina el cor, perdonar és una virtut que cura aquell enverinament; si vols el perdó, primer has de saber perdonar. Només pots entrar en oració i meditació, si has alliberat la teva ànima de tota mostra d’odi, tot entrant en la humilitat i aconseguint, d’aquesta manera la tranquil·litat de consciència, doncs és en l’orgull que sustenta l’odi, on es divisa el pensament idolàtric, aquell que porta als essers humans a la seva pròpia destrucció...

© Albert Balada

20-06-2012

Només la veritat ens farà lliures...

L’orgull no dóna el poder. L’aigua fa verda la terra i torna la vida... No és alçada, ni el pes, ni la bellesa, ni cap títol, com tampoc el diner, el que fa gran una persona. És la seva honestedat i respecte pels sentiments i interessos dels demés. Quan parla de cara i viu d’acord amb el que diu, quan està amatent, quan mira als ulls i somriu. Una persona és gran quan compren, quan és capaç de posar-se en el lloc dels altres, quan obra no d’acord al que hom espera d’ ell, sinó d’acord amb allò que hom espera d’un mateix.