“Deixa’m dir-te una
cosa que tu ja saps: El món no és un sol brillant i l’arc de Sant Martí. És un
lloc malvat i pervers... i no importa que tan rude siguis, et colpejarà fins
que caiguis de genolls i et quedis així per sempre, si tu ho permets. Ni tu, ni
jo, ni ningú, pot colpejar tan fort com la vida. Però no es tracta de colpegis
dur, es tracta què tan dur puguin pegar-te mentre segueixes cap endavant... es
tracta de tant com puguis suportar i encara així continuar cap endavant. Així és
com s’aconsegueixen les victòries. Així doncs, si saps el que vals, surt i
aconsegueix el que et mereixes, però has d’estar disposat a rebre els cops, a
no assenyalar a ningú tot dient: no vaig ser el que volia ser per culpa d’ell,
d’ella o de qualsevol, això és de covards i tu no ets això, tu ets molt millor
que això...” (monòleg del film “Rocky Balboa” 2006 feta per
l’actor que interpreta al personatge, Sylvester Stallone)
