Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris equinoccis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris equinoccis. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de desembre del 2009

Retalls


La seva ufanor la feia destacada d’ entre totes les plantes d'aquell jardí a molts peus d'alçada, fins a vint-i-cinc florades li vaig arribar a comptar durant l’estiu, una flor blanc, allargada, i fina que donava una certa flaira al seu entorn. El tinellet vell que la sostenia, quelcom més que d’adorn en el seu racó, perfeccionava l’estil d’aquell jardí fet mica en mica, on la verdor era la nota predominant, i les alfàbregues que no han pogut suportar el fred, perfumaven l’ambient que en les tardes d’estiu i tardor entrava a les estances, com invitant a ser usada en la cuina, olors de mediterrani... El solstici arriba i l’ hivern ens anuncia que el cicle arriba al seu final, que la terra vol descansar quan el sol s’alça per a regalar les gebrades des de la llunyania estant, pentinant la terra, com acaronant-la, tot esperant que en el proper equinocci es desperti. Llengoteres de fredor per entre els canyissos han gelat aquelles fulles vigorosament verdes que s’alçaven cofoies reverdint l’ombra en aquella tardor que semblava més un càntic espiritual a la primavera que el trànsit oportú, aquell que ens permet de contemplar les fulles assecar-se i colorejar els entorns..... En mig de tota l’ ermor glacissa desperten però els fills de les plantes, com anunciant que només dorm, en la calma de la terra el trànsit, fortes, sota la fràgil mirada d’aquelles que no han resistit la fredorada. Reculls les restes del naufragi tàntric en aquell reducte d’encís, on encara es respira pau, aquella pau del silenci i la remor de les fulles que encara queden. El Jardí resta en els murmuris de l’home que el visita, com un estrany paradís entre aquell regust pel plantar senzill i harmònic, entre cadires velles i aquella taula en la que el marbre ha envellit amb el pas dels anys, sostenint aquella jove olivera que malda per viure i reviure, per a fer-se arbre vell, com els d’antuvi i resseguir i fer ferma la terra. Ara les flors ja no hi son, alguna escadussera encara sura per entre les branques caigudes, demà tornarà a florir ufana, senyorejant l’estança, mentre, val la pena no badar paraula i deixar que la terra dormi plàcida, que no desperti fins que el sol la bany d’esplendor.....

dijous, 26 de març del 2009

Quietud


Seria possible que la manca de taques solars que ha estat detectada de fa prop de quinze mesos pogués exercir alguna influència sobre les nostres percepcions, sobre el nostre espai vital, sobre la nostra existència o sobre el nostre desenvolupament humà? Si hi ha un efecte directe, immediat que se sustenta en els equinoccis i els solsticis i la “revolució” que això significa per al món animal i vegetal, perquè aquesta alteració periòdica de la massa estel·lar no hauria de produir efectes sobre l’espècie humana o sobre la totalitat dels essers vius amb els que compartim el planeta, o sobre el planeta mateix si som capaços d’entendre’l com un esser viu?  

La veritat és que no hi ha respostes ni científiques sobre el particular, ni tan sols he pogut trobar que hagi estat plantejada cap hipòtesi que ens falsi o doni per bona cap interpretació científica al respecte, tot i que podria resultar evident, si tenim en compte que en els períodes d’absències de taques solar, les aurores que son pròpies de les illes britàniques com dels països nòrdics desaparegueren; Podríem afirmar en base a les diferents teories científiques que ens podem trobar en un cicle solar nou que va des dels 11 als 22 anys, segons els científics i quins efectes han quedat descrits per les troballes arqueo biològiques reflectides en els fòssils dels arbres, les dades obtingudes de testimonis biològics ens indiquen, segons els científics que al llarg del darrer mil·leni hi van haver diferents mínims perllongats.

Així doncs estaríem parlant clarament de l’ inici d’un nou període reconegut en el que  a lleugeres variacions del flux d’energia emesa pel sol i les grans pertorbacions magnètiques podrien afectar la nostra estratosfera com també afectar el clima terrestre; i si és així, a banda de les condicions ecològiques noves sobre les que podria assentar-se aquest nou període, podria això afectar directament al sapiens sapiens? Per a mi és evident que ens caldrà estar atents als avenços científics i a les anàlisi de les dades que ens aportin les diferents sondes que seran posades en òrbita, si més no, per a poder avaluar adequadament des d’una perspectiva social factors de canvi afavorits per aquesta nova variable.


Referències:

SIDC - Solar Influences Data Analysis Center 

SOHO -Solar and Heliospheric Observatory