Una llar és...

Una llar és família, amics i temps... la setmana ens ha regalat uns flocs de neus, pocs, els justos, de matinada, gairebé esbiaixats pentinaven l’aire que havia esdevingut fred; fou com un regal del cel de mirar-ho des de la finestra a l’esguard de la casa, amb una bona tassa de llet calenta; podies fins i tot resseguir amb la mirada el viatge floc a floc, que és com si rellentíssim els temps de la mà del silenci que t’acomboia a aquelles hores... Seria injust no gaudir d’aquests moments de  la vida, poden passar inadvertits, és clar, i res tampoc no passaria, però en passar a formar part de la teva vida,  aleshores els dones sentit, perquè aprens a comprendre el valor de tot plegat; Una llar és família, amics i temps...

© Albert Balada

23-2-2013

Auctorictas

Resulta estrany de vegades el respecte que pots sentir per algú amb qui no compareixes una part del ser individual, amb tota probabilitat el sentit monacal que sostenia, la seva pròpia pertinència a l’orde fundada per Benet de Núrsia. Improbable doncs de compartir principis ecumènics, tot i que les regles de l’orde serien fàcilment assumibles, però respecte per qui en la protecció de la “regla”, a partir del model monacal primigeni, sostenia per l’auctorictas atorgada els principis del progressisme i la defensa del país, com si no podríem haver vist la seva signatura en el document “manifest sobre la familia i la llibertat sexual”. Els qui el recorden, ho fan sobre la bonhomia, l’afabilitat, i la intel·ligència que avui em recordava algú, en tot cas, el cercle dels éssers en perfecció s’ha tancat sobre Dom Cassià Maria Just, en un dia de març, com en d’altres anònims fora del temple del saber en el camí cap a l'orient etern.