És ben segur...

Porta lateral de l'església de Sant Martí a Lleida

És ben segur que en quasevulla circumstància, el detall, per insigificant que pugui semblar, és sempre important, més encara si forma part d'una acció humana, però també si forma part de de tota acció de la Providència; per això l'eixoplug en el Temple, és important, darrera la porta sagrada, permet de reflexionar sobre totes les circumstàncies que ens envolten, lluny dels sorolls ambients, a cobert ...

© Albert Balada.
28-08-2013

El silenci cuirassa...

El silenci cuirassa el campanar, torre de vigia, minaret potser, que s’ubica en direcció a La Meca; cristianitzat, el pas del temps grata en la seva pell, vent i pluja, meteors que de la carícia fan envellir la vella dama. El silenci cuirassa el campanar i els homes el cuirassen per embellir la vella dama, per enaltir-lo com es cura la pell del temple...

© del text Albert Balada
12-05-2013
© de la fotografia Llorenc Melgosa Alonso

La flaira...

La flaira de l’encens embolcalla, com una mística sensació; moments de transició, fum blanc d’homenatge, reverència i benedicció; hipnòtica experiència mentre el cant ressona al llarg del creuer i cau lentament, del temple estant, sobre l’oració silent...

© Albert Balada

24-03-2013

Una cita: Gabriel Dugué

"... Mentre observa el silenci que semblava ser un temple sagrat, havia observat el pintor treballant durant gairebé mitja hora. Va haver de fer servir tota la seva voluntat per venir a escapar al magnetisme de el lloc..."[1]

---

[1] Dugué, Gabriel. Le Tour aux etoiles. Autorhouse. Bloomintong (Indiana USA). 2005. Pag 53

Auctorictas

Resulta estrany de vegades el respecte que pots sentir per algú amb qui no compareixes una part del ser individual, amb tota probabilitat el sentit monacal que sostenia, la seva pròpia pertinència a l’orde fundada per Benet de Núrsia. Improbable doncs de compartir principis ecumènics, tot i que les regles de l’orde serien fàcilment assumibles, però respecte per qui en la protecció de la “regla”, a partir del model monacal primigeni, sostenia per l’auctorictas atorgada els principis del progressisme i la defensa del país, com si no podríem haver vist la seva signatura en el document “manifest sobre la familia i la llibertat sexual”. Els qui el recorden, ho fan sobre la bonhomia, l’afabilitat, i la intel·ligència que avui em recordava algú, en tot cas, el cercle dels éssers en perfecció s’ha tancat sobre Dom Cassià Maria Just, en un dia de març, com en d’altres anònims fora del temple del saber en el camí cap a l'orient etern.