Tot allò...

Tot allò que ens haguéssim imposat, verbalitzant-nos-ho a nosaltres mateixos, cal acomplir-lo, perquè “allò que surt dels teus llavis has de cuidar i fer”, segons ens diu la antiga tradició. No hem de violar, doncs,  els principis que ens guien, tampoc aquells que ens auto imposen, promesa o sacrifici...

© Albert Balada

24-09-2013

Oh mar...

La fotografia és de Tabarka a Tunisia

"Oh mar mediterrània! Jo et perdone i t'absolc. Et done la més santa absolució. Ves-te'n i no peques més. Sóc, com tu, culpable de faltes que no conec. Tu et confesses incesantment sobre la platja pels teus mil llavis adolorits, i jo em confesse amb tu, gran mar sagrada, pels meus llavis marcits. Ens confessem l'un a l'altre. Absol-me i jo t'absolc. Retornem a la ignorància i al candor. Aixi sia." (1)

(1) Schwob, Marcel. La croada dels infants (1985) Universitat de València, 1999. pag. 70-71 

(Chaville 1867 - Paris 1905) nasquè i va viure en el si d'una família de rabins, metges, lletrats i historiadors. Escritor de culto. Lector apassionat fou un dels escritors més refinats del seu temps. Entre les seves amistats: Renard, Remy de Gourmont, Valéry, Colette, Claudel, Anatole France, Oscar Wilde, Stevenson, qui el consideraven una biblioteca ambulant. En les seves obres hi ha una obsesiva interrogació sobre la identitat i la individualitat humanes