Oh mar...

La fotografia és de Tabarka a Tunisia

"Oh mar mediterrània! Jo et perdone i t'absolc. Et done la més santa absolució. Ves-te'n i no peques més. Sóc, com tu, culpable de faltes que no conec. Tu et confesses incesantment sobre la platja pels teus mil llavis adolorits, i jo em confesse amb tu, gran mar sagrada, pels meus llavis marcits. Ens confessem l'un a l'altre. Absol-me i jo t'absolc. Retornem a la ignorància i al candor. Aixi sia." (1)

(1) Schwob, Marcel. La croada dels infants (1985) Universitat de València, 1999. pag. 70-71 

(Chaville 1867 - Paris 1905) nasquè i va viure en el si d'una família de rabins, metges, lletrats i historiadors. Escritor de culto. Lector apassionat fou un dels escritors més refinats del seu temps. Entre les seves amistats: Renard, Remy de Gourmont, Valéry, Colette, Claudel, Anatole France, Oscar Wilde, Stevenson, qui el consideraven una biblioteca ambulant. En les seves obres hi ha una obsesiva interrogació sobre la identitat i la individualitat humanes

Una cita: Plató

La fotografia és original de Sònia Pereda

“Em conduiria d’una manera singular i estranya, atenencs, si després d’haver guardat fidelment tots els llocs a que m’han destinat els nostres generals a Potidea, a Anfipolis i a Delio i d’haver esposat la meva vida tantes vegades, ara que el déu m’ha ordenat, perquè així ho crec, passar els meus dies en l’estudi de la filosofia, estudiant-me a mi mateix i estudiant als demés , abandonés aquest lloc per por a la mort o a qualsevol altre perill. Veritablement aquesta seria una deserció criminal, i em faria creditor a que se’m cités davant d’aquest tribunal como un impiu, que no creu en els déus, que desobeeix a l’oracle, que tem la mort i que es creu savi, i que no ho és. Perquè témer la mort, atenencs, no és altra cosa que creure’s savi sense ser-ho, i creure conèixer allò que no es sap, en efecte, ningú coneix la mort, ni sap si és el més gran dels bens per a l’home. Hom però, se la tem, com si es sabés amb certesa que és el més gran de tots els mals. Vet aquí!, no és una ignorància vergonyant creure conèixer una cosa que no es coneix?”[1]

---

[1] Plató, Obres completes, Apologia de Sòcrates. edició de Patrici de Azcàrate, tom 1, Madrid 1871. pag. 67-68

Haiku: ignorància

Venerable aquell qui arriba al saber en la ignorància plena, que desperta en cada dia, l’emoció de la descoberta...