Em dorm

Em dorm
En la càlida mirada,
Tendra i dolça,
Entretinguda
En insondables misteris....

Pausada,
En la calma
D’un camí conegut,
Quan es balanceja
Com marejant les ombres.

Distreu
L’esperit, amb clams
Que temperen
Aquella ànima
De nin....

La seva veu
Apaivaga en la nit
La desesperança.
Sojorna el contacte
Humà,
Que deleix
En el seu silenci....

Abraça el vent
Com el mira
Amarada a la finestra,
Esquerra a dreta
Guaitant,
En el vol de l’oreneta
Quan retorna....

Esglai,
Sensacions que recorren
L’esquena,
Mentre deix
Una carícia....
Ella.





© Albert Balada
19-12-08 Dedicat a la meva gata “Dolça”.

Homenatge i honor a la veu subversiva

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008). Poeta, narrador, assagista i dramaturg. És considerat un dels màxims experts internacionals sobre l'obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües. Juga un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. Ha recollit l'obra poètica a Poemes de l'alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l'Alquimista. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

ORIENT[1]

"A l'Orient de la vida me'n vaig.

Viure en el Somni és viure en el món.

El meu camí me l'enlluerna un raig

de llum d'absència, d'éssers que no són."






[1] Palau Fabre, Josep (1.917-2.008) Poema de la serie "epigrames daurats" escrits la tardor de 1.936, dins de l’apartat "l’aprenent de poeta" de la obra “Poemas de l’alquimista".