He recuperat estris...

He recuperat estris, una bona fusta per a cremar el tabac, gaudir per un instant de bell i vell que els llibres t’aporten i aquell brandi que respira i en perfuma l’estança; la calma necessària per a poder pair el dia, els moments, les circumstàncies, tot i que res d’estrany sota el cel, doncs ja ho havia escrit i malgrat tot encara tinc la capacitat de sorpresa, una capacitat jovenívola que de tant en tant altera. Ara la nit, llum tènue, esdevé un paradís calm en el que processar missatges i experiències, destriar el grà de la palla i reposar idees noves i velles, meditar projectes a endegar que ja t’apressen i fer una passa endavant, més enllà de tota imatge fixa. Silenci, el moment s’ho val!!!!   

© Albert Balada

07-03-2013

Projectes

El treball o els projectes poden ser mesurats per l’entusiasme que s’hi posa, com també per la mesura de les adhesions que genera. De fet el model occidental i més concreament mediterrani en contempla a més l’efecte negatiu o pervers que comporta aquesta acció, donat que a mode de partida d’escacs, la jugada continua sobre els/les que es genera el “pecat” de l’enveja, com una causa de gelosia mal entesa, a partir de pròpia percepció de manca de formació o la manca de relacions necessàries que, a sensu contrari, haurien possibilitar d'aconseguir d’adherir-se d’avant mà a un projecte o una acció.

Llegeixo a la contraportada del darrer llibre de Woddy Allen, una frase seva magistral que potser podriem relacionar amb el tema d'aquest ost, i si no ho és m'és ben bé igual, perquè val la pena de deixar-ne testimoni, si no ho és prou de testimoni un llibre. Ens diu el cineasta americà:

"M'alleuja molt saber que l'univers és defintivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva"