Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rutines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rutines. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de gener del 2014

Hi ha reflexions...



Hi ha reflexions que ens cal fer, cada dia, habituds que han de formar part de la nostra vida, que és això, un do del que participem però que no ens pertany, i és en aquesta interiorització on ens descobrirem, fins i tot en les rutines, o en els mals moments, enllaçats amb l’univers, formant-ne part; així per transformar-nos haurem partit des d’aquesta senzilla actitud, i en la nostra transformació, també hi haurà una aposta de canvi en el nostre entorn, netejant els nostres pensaments, amb idees positives que ens han de permetre modelar la nostra existència, allunyant-la de nota negativat i descobrint com el que pot ser un mal moment, no és més que una nova prova, no és més que un moment en el que, des de la foscor, podem albirar l’espurna que ens ha de servir de guia, visualitzant el camí del bé, i en ell acomplir les nostres esperances i els nostres anhels i ser agraïts ...      

© Albert Balada

25-01-2014

dilluns, 22 de juliol del 2013

De quins camins...



“De quins camins tan magnífics i sosprenents està replet el nostre viatge vital! Tot és incert i alhora meravellós. De vegades mirem de vorejar els obstacles que van apareixem o intentem protegir-nos amb certeses, rutines o cuirasses. Però de res ens salva aquesta estrategia, la vida ens porta per camins inesperats que són tot un repte per nosaltres. Viure requereix el coratge de viure la incertesa. Podem construir un model de persona que no s’enfonsi a la primera quan les coses no van com volem. Podem aprendre a gestionar la incertesa i la frustració; és posible contenir els impulsos que interfereixen en la consecució dels nostres objectius. Cal ser fort i valent per viure amb intensitat i consciencia. La fortalesa s’adquireix a força de viure i d’encarar-nos amb les situacions que ens posen a prova. No vol pas dir no tenir por, sinó ser capaç de fer allò que cal fer, malgrat tinguem por.”[1]



[1] Conangla i Marin, Merce, Soler i Lleonart Jaume: La ecologia emocional: L ́art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat. Barcelona. 2004. Pag. 182