Hi ha reflexions...

Hi ha reflexions que ens cal fer, cada dia, habituds que han de formar part de la nostra vida, que és això, un do del que participem però que no ens pertany, i és en aquesta interiorització on ens descobrirem, fins i tot en les rutines, o en els mals moments, enllaçats amb l’univers, formant-ne part; així per transformar-nos haurem partit des d’aquesta senzilla actitud, i en la nostra transformació, també hi haurà una aposta de canvi en el nostre entorn, netejant els nostres pensaments, amb idees positives que ens han de permetre modelar la nostra existència, allunyant-la de nota negativat i descobrint com el que pot ser un mal moment, no és més que una nova prova, no és més que un moment en el que, des de la foscor, podem albirar l’espurna que ens ha de servir de guia, visualitzant el camí del bé, i en ell acomplir les nostres esperances i els nostres anhels i ser agraïts ...      

© Albert Balada

25-01-2014

Abans que el dia no es clogui...

Abans que el dia no es clogui, ens convé llegar i reflexionar , deixar que l’ànima apaivagui les ànsies, que la calma inundi els nostres sentits, i no és altra cosa que reomplir el cor del bé que ens fa indemnes, bé que acabem repartint al dia següent, potser perquè és important prendre consciència com n’és de transcendent la afabilitat, doncs en el seu conreu, rau també l’efecte que aquesta causa, però això no podria ser si primer no hem estat capaços de conrear l’alegria, l’afectivitat, la assertivitat, la comprensió, la empatia i els efectes benèfics que això representa en el nostre quefer diari i el que és més important, saber ser agraïts pels dons i els bens que rebem, fruit d’aquesta praxi,  perquè, en definitiva tot és causal, però res és casual.

L’agraïment és un signe d’humilitat, de sentida i profunda humilitat, a través del que es demostra la saviesa que se’ns demana, per la felicitat de créixer, doncs més enllà de les rutines, som capaços de temperar l’esperit i albirar la càlida sintonia de l’esforç  recompensat a través de la universal connexió que hem estat capaços d’establir, car la cerca constant i permanent que ens auto imposen resulta vana, fins que hom descobreix com la estima cap al dia que ens donat de viure i totes les seves circumstàncies és l’obsequi  més preuat del que hom pot gaudir.

© Albert Balada

13-12-2013       

Encara que arribi el dia...

Encara que arribi el dia en que no ens falti de res, sempre serà necessària la pregària, el contacte amb el  Creador,  perquè les circumstàncies són causals i en elles s’esdevé tot allò que està escrit; és, en definitiva, la necessitat de mantenir-nos en permanència vinculats a l’Univers com a símbol de quietud, per tal d’allunyar-nos de la falsa modèstia, acceptant allò que esdevé en la seva normalitat, sense pre judicis, sense cap altra model que no sigui l’agraïment i el delme obligat, perquè ens hem enfortit a través de les passes de la nostra vida, si hem estat capaços d’entendre i interpretar tots els senyals.

© Albert Balada

30-11-2013