La meva amiga Leptis (nom de guerra) fa una reflexió interessant al meu post "un igual" i com que té raó, a més de la resposta que ja li ho he donat en aquell post, m'agradaria que llegís aquest poema de Joan Manuel Serrat, parla d'allò que tant parlem, qui ha darrera la rosa? i ens diu que:
Darrera dels herois i els titans,
darrer de les gestes de la humanitat
y de les medalles dels generals,
darrera de la Llibertat,
darrera dels himnes i les banderes,
darreres de les fogueres de la inquisició,
darrera de les xifres i els gratacels,
darrera dels anuncis de neó,
darrera, hi ha la gent,
amb els seus petits temes,
els seus problemes i els seus amors,
amb els seus petits sous,
les seves petites campanyes,
els seus fets i els seus errors.
Darrera del Quitxot i de Corín Tellado,
de Miss Univers i de l'Escorial,
darrera d'Hiroshima,
darrera de la Màfia i de la policia,
darrera del Mesies i de Wall Street.
Darrera del Colùmbia i de l'heroïna,
darrera de Goliat i de David.
Cadascun a la seva manera.
cadascun amb els seus modos.
Darrera hi som tots,
vostè i jo i el de més enllà.
Darrera de cada data,
darrera de cada cosa,
amb la seva espina i la seva rosa,
darrera, hi ha la gent.
Aquest poema, que no és meu, el dedico també als libanesos, ells que ja saben qui són, també sabran perquè.
Si ho voleu sentir cantat, en castellà com és originàriament aquest poema, aquí teniu l'enllaç amb aquest tema de Joan Manuel Serrat , no és la més coneguda, però de nou la tríada i la rosa fan acte de presència.
