La revolució tecnològica, no és ni de bon tros les transformacions que en el darrer quart de segle XX s’han anat produint, ni els avenços que en aquest primer sexenni del segle XXI, hem pogut conèixer i gaudir. Alguns experts defineixen el timing del nou paradigma en el segon decenni d’aquest segle, amb unes variables dependents que delimitarien uns status similars als que podien haver definit la revolució neolítica respecte dels canvis en els standarts de vida que allò va suposar; en aquell cas la revolució que suposava el deixar de ser caçadors per a convertir-nos en recol·lectors.
La disposició dels entorns de socialització de les civilitzacions existents avui en el planeta, posen de manifest situacions noves que entren en conflicte amb el model dels esquemes de l’Estat – Nació, però també amb els esquemes de la transnacionalitat o el que s’interpreta com el model de la globalització liberal. Resulta evident que el model jeràrquic de les estructures de les organitzacions no és vàlid per un model en xarxa com el que ens estan definint les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, reconegudes essencialment pel fenòmen d’Internet, però a més la lluita ideològica tradicional d’establir quin paper ha de jugar el mercat en el context polític, social i econòmic comença a tenir clar que la societat no es redueix al mercat i que l’axioma I+D inicial, que va passar a I+D+i, ara no té cap mena de sentit si no hi incorporem una grafia final, la S, que faci que l’axioma sigui ja, hores d’ara: Investigació+ Desenvolupament+Innovació+Societat.
La contraposició d’un procés de recuperació de les estructures identitàries en un estat primari fins a una perspectiva global com fins ara mai s’havia comprés, ni tan sols pel posicionament de les esquerres en la interpretació de l’antic concepte de l’internacionalisme, fa que s’inicií un tret diferenciador que ens permet identificar, una vegada més, aquesta nova “revolució” que passa per tres elements substancials de les investigacions científiques: la biotecnologia, la robòtica i les TICs, en un escenari nou on conflueixen, a més, aspectes tradicionals com ara els interrogants morals, les creences religioses o la polarització compatible amb una dèbil cristal·lització de les actituds noves, o de la nova obertura de la ment humana en sectors més amplis de la societat, a partir de la presa de posició sota esquemes nous malgrat l’escassa visibilitat actual dels avenços tecnològics..
El concepte de “revolució vs civilització” vindrà definit, tanmateix, per la determinació no substitutiva de la pròpia evolució social, és a dir, que no hi ha destrucció del procés social precedent, ans al contrari, s’arbitra un timing que ens permet de definir i articular un model de societat a establir, perquè la tecnologia, com alguns científics socials van preveure, afecta al context econòmic i al polític substancialment, en el sentit d’instaurar un nou context social en el que aquests avenços tecnològics a venir, ens permetran dedicar gran part de les nostres vides a tasques diferents, a la societat de l’oci en definitiva, amb una alteració futura de les relacions de treball.
Parlem en definitiva d’un model de governança futura, en el context del paradigma de la revolució, en una clara delimitació dels espais públics i els espais privats o íntims, a partir d’un clar i progressiu debilitament de les estructures socio-temporals a l’iniciar-se un procés, una dinàmica, d’acció col·lectiva, perquè els éssers humans, al socialitzar-se fan alguna cosa més que comprar i vendre; la tecnologia que ens despertarà aquesta nova revolució, té un origen social, perquè no hem d’oblidar que la societat ja hi era i que per tant, malgrat l’empobriment del moviment de les idees actual i que per altra banda va definir les precedents revolucions industrials, la nova gènesi que plantegen alguns autors té la resposta en la pròpia democràcia, com ens recorda sovint algun biotecnòleg com Lee Silver, per salvar la distància de la polarització dels romàntico-ludites i dels pro evolucionistes-utilitaristes, a partir d’un nou “homo”, d’un nou “punt zero”.
La disposició dels entorns de socialització de les civilitzacions existents avui en el planeta, posen de manifest situacions noves que entren en conflicte amb el model dels esquemes de l’Estat – Nació, però també amb els esquemes de la transnacionalitat o el que s’interpreta com el model de la globalització liberal. Resulta evident que el model jeràrquic de les estructures de les organitzacions no és vàlid per un model en xarxa com el que ens estan definint les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, reconegudes essencialment pel fenòmen d’Internet, però a més la lluita ideològica tradicional d’establir quin paper ha de jugar el mercat en el context polític, social i econòmic comença a tenir clar que la societat no es redueix al mercat i que l’axioma I+D inicial, que va passar a I+D+i, ara no té cap mena de sentit si no hi incorporem una grafia final, la S, que faci que l’axioma sigui ja, hores d’ara: Investigació+ Desenvolupament+Innovació+Societat.
La contraposició d’un procés de recuperació de les estructures identitàries en un estat primari fins a una perspectiva global com fins ara mai s’havia comprés, ni tan sols pel posicionament de les esquerres en la interpretació de l’antic concepte de l’internacionalisme, fa que s’inicií un tret diferenciador que ens permet identificar, una vegada més, aquesta nova “revolució” que passa per tres elements substancials de les investigacions científiques: la biotecnologia, la robòtica i les TICs, en un escenari nou on conflueixen, a més, aspectes tradicionals com ara els interrogants morals, les creences religioses o la polarització compatible amb una dèbil cristal·lització de les actituds noves, o de la nova obertura de la ment humana en sectors més amplis de la societat, a partir de la presa de posició sota esquemes nous malgrat l’escassa visibilitat actual dels avenços tecnològics..
El concepte de “revolució vs civilització” vindrà definit, tanmateix, per la determinació no substitutiva de la pròpia evolució social, és a dir, que no hi ha destrucció del procés social precedent, ans al contrari, s’arbitra un timing que ens permet de definir i articular un model de societat a establir, perquè la tecnologia, com alguns científics socials van preveure, afecta al context econòmic i al polític substancialment, en el sentit d’instaurar un nou context social en el que aquests avenços tecnològics a venir, ens permetran dedicar gran part de les nostres vides a tasques diferents, a la societat de l’oci en definitiva, amb una alteració futura de les relacions de treball.
Parlem en definitiva d’un model de governança futura, en el context del paradigma de la revolució, en una clara delimitació dels espais públics i els espais privats o íntims, a partir d’un clar i progressiu debilitament de les estructures socio-temporals a l’iniciar-se un procés, una dinàmica, d’acció col·lectiva, perquè els éssers humans, al socialitzar-se fan alguna cosa més que comprar i vendre; la tecnologia que ens despertarà aquesta nova revolució, té un origen social, perquè no hem d’oblidar que la societat ja hi era i que per tant, malgrat l’empobriment del moviment de les idees actual i que per altra banda va definir les precedents revolucions industrials, la nova gènesi que plantegen alguns autors té la resposta en la pròpia democràcia, com ens recorda sovint algun biotecnòleg com Lee Silver, per salvar la distància de la polarització dels romàntico-ludites i dels pro evolucionistes-utilitaristes, a partir d’un nou “homo”, d’un nou “punt zero”.
