Sembla que la història dels "meme" va en augment, potser l'apropament a festes nadalenques i el relaxament de l'activitat política, encara que deu ni dó, cada reunió del govern de la generalitat aporta noves realitzacions en projectes de discusió parlamentària d'un altíssim interès social com ara el Projecte de Llei de serveis socials de Catalunya o el Projecte de Llei del dret a l'habitatge, de quin en vaig parlar ahir amb els tertulians de "El contrapunt" de Ràdio Popular, que modera Sergi Tor, defensant precisament el respecte dels drets reconeguts per la Constitució i l'Estatut, el de propietat i el de l'habitatge, contra els liberals de tots colors de la tertúlia que es rasgaven les vestidures.
Bé, tornant als "meme", l'ultraubicat Oriol Yuguero que em reta, perquè sap que ho faig habitualment en aquest meu blog, de referir cançons de contingut polític. Una que em sembla molt interessant, potser pel record, de Víctor Jara, el cantautor xilé que acusat de terrorista a qui li van destrossar les mans i després el van matar, perquè ja veu sentir els noticiaris de les televisions, tots els opositors a la dictadura eran terroristes; la canço "Te recuerdo amanda", potser premonitòria del que passaria un cop usurpat l'estat, per part d'un admirador del dictador Franco, el dictador Pinochet.
Te recuerdo Amanda
Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.
Son cinco minutos.
La vida es eterna en cinco minutos.
Suena la sirena de vuelta al trabajo,
y tú caminando,
lo iluminas todo.
Los cinco minutos te hacen florecer.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.
Que partió a la sierra.
Que nunca hizo daño.
Que partió a la sierra,
y en cinco minutus quedó destrozado.
Suena la sirena,
de vuelta al trabajo.
Muchos no volvieron,
tampoco Manuel.
Ara, com que la tradició ho exigeix, cal que la cadena continui, o sia que jo li envio aquest meme a la Jordina Freixenet de Lleida (ara però barcelonina), l'Albert Torra de Bellpuig d'Urgell i a l'Oscar Saldanya de Cornellà de Llobregat, tres excel.lents amics i activistes polítics de primer ordre.
