He estat uns dies enfeinat i no he pogut penjar cap post en aquest blog. Avui, de matinada, com no podia ser d'una altra manera, en el silenci de la nit, a mitja llum, era l'hora de tornar-hi, després del commovedor aniversari dels 15.000, tot un orgull.
Era out, però no fora de joc i he anat reseguint l'actualitat política, el cessament del capità Augusto Pinochet, el net del dictador, ole tus c... Bachelet!, o com l'Alcalde Ros, de Lleida, inaugurava la posada en marxa del col.lector de Ronda, una obra d'ingenieria modèlica que solucionarà un problema crònic del model urbà del carrer acadèmia en dies de pluges torrencials, esperem.
Abans, però, en el dinar de nadal amb els mitjans, l'amic Ros, apostava per la reedició del tripartit, segons relaten els diaris. Bé és cert que ha estat un bon govern, amb tensions mínimes exterioritzades, i una gestió de nota, amb un altíssim grau d'acompliment del Pla d'acció, però clar, una cosa són les bondats d'un govern i l'altre la voluntat inequívoca, la necessitat diria jo d'apostar, d'entrada per una governabilitat unívoca, és a dir, que s'ha d'aspirar a ser la força més votada i amb més escons a la cambra local, per a poder establir i desenvolupar una tasca de govern en solitari, i en principi un programa propi.
Si els ciutadans decideixen que cal reeditar el tripartit, perquè el model és vàlid i certament no cal menyspreuar les seves bondats, ja ens ho faran saber mitjançant el repartiment de suports a uns i a d'altres, de manera que la majoria dels 14 escons necessaris al 28 de maig es veura quin color tenen, però de moment, de cap a l'aspiració de ser i estar, i amb majoria suficient, o no?.
Em feia saber un alt col.laborador de l'adversari de l'alcalde Ros, que tenen la màquina engrasada i a punt per donar la nota, deia, jo crec que ens forçaran a tots plegats a una carrera que, com sempre acabarà desilusinant al ciutadà, perquè no ens n'adonem, però acaba donant la sensació que ell, l'amo, el propietari de l'empresa, el ciutadà, sembla acabar essent el menys important i alguns, al menys, això no ho podem consentir, pel bé de la democràcia mateixa, malgrat sembli un tòpic referirme a la democràcia com a sistema, com a model de vida.
La lluita democràtica comporta una confrontació de programes i de líders, però hi ha unes normes que no ens hem de saltar (alguns i algunes ho han fet de vegades) com ara el respecte i perquè no dir-ho, la generositat. Les elits polítiques de la nostra ciutat, com les socials, les econòmiques, les culturals, tenen un deure històric amb el passat i amb el futur i per tant, no val dir i fer qualsevol cosa, no val, com algù em deia avui en una copa de nadal d'una institució, a dir "jo ni dreta ni esquerra, jo sóc un mercenari del poder". A mi ja em perdonareu, però en el moment en el que perdem el paper diferencial entre dreta i esquerra, sobre les que hi conflueixen altres variables, ho admeto, haurem perdut el nord, com a ciutadans, com a partits, com a país.
Ens bombardejaran durant 6 mesos a enquestes, a estudis, a opinions, saberudes o interessades, tothom serà analista refutat, però, com va dir Marco Aurelio, "la opinión de 10.000 hombres no tiene valor si ninguno sabe de qué está hablando" i per això jo recomano a tothom que em vulgui escoltar dues coses: vuere una bona acció de govern, per una banda i veure un lideratge ferm i fresc per l'altra, i això que ho dic referit a l'àmbit local de Lleida referent a Àngel Ros, també em serveix, lo del lideratge ferm i fresc, per parlar una mica del President Montilla, al que avui, quasi per casualitat sentia en la presentació dels Premis de la Nit de Santa Llùçia, defensant afarrissadament la cultura catalana com també la programació en català de TVE, on toca, quan toca, i després d'haver fet els deures a ben segur amb qui toca, aquest és el model que segueix fil per randa el model constructiu, el model que sempre he defensa, el de la Rosa i la Tríada, per poder fer una catedral.
Per concloure aquest post voldria acabar amb una cita d'un reputat intèrpret de la societat, en Noam Chomsky, antic professor de I.T.M. als Estats Units, que a la seva obra "Las intenciones del tio Sam", ens diu dues frases que s'emmarquen dins de la millor tradició de l'esquerra continental europea: la transformació de la societat.
Chomsky ens deia:
"El objetivo consiste en mantener al pasivo rebaño sin hacer nada. Para ellos es innecesario preocuparse de lo que sucede en el mundo. De hecho a nadie le interesa, si ven parte de la realidad podrán intentar cambiarla... "
Perquè no hi pensem una estona, no?
