Ha arribat el fred. Era tard prop de les onze de la nit, -2º marcava el termòmetre a l'opi de la Rambla de Ferran, potser ja era hora després de tant calor i tanta bonança, no?
Avui Ple de l'ajuntament de Lleida, hi he estat una estona, quasi al final per poder sentir les darreres intervencions, els darrers torns de paraules, on he pogut palpar l'absoluta cohesió de l'equip de govern, i per altra banda una oposició de les dretes espanyola i catalana, en opinió meva d'un baix perfil, tot i que algú em deia que no s'havia de menystenir a CiU, en cap moment, el que cal és dir a les coses pel seu nom i és evident que els lideratges es demostren aquí en seu parlamentària, encara que sigui local, sense buscar determinadament una foto, malgrat la premsa seguia amb atenció el darrer dels plens, el de pressupostos. Obviament aquest pas assenyala, com també s'ha apuntat per alguna de les senyories, una inflexió en la gestió de les administracions, car al més de maig, el dia 27 de 2007, hi haurà de nou eleccions locals, amb la mirada posada, també en la nova definició territorial que sembla poder afectar també a les institucions de l'Estat com ara les Diputacions. Veurem com es desenvolupa, encara que novament el victimisme fàcil de qui se sap fora, dient que això perjudica, potser ja no recordem Van Gaal, no?
Després reunions, ja en les acaballes d'aquesta setmana que ens acosta al Nadal i m'he volgut entretanir cercant poemes per aquestes dates, i el que més m'ha agradat, de Màrius Torres, escrit el mes de juny de 1.939, data significativa que va marcar la historia d'Espanya, en el sentit de sumir-nos, com va fer la baixa edat mitjana, en la foscor dels temps, i en l'allunyament del progrés de la resta de països d'Europa, que començaven ja establir les bases del seu futur més immediat. El podeu escoltar i sentir també el poema, si voleu, llegit pel seu germà Víctor , en format mp3.
