Estimar a tots els homes com si fossin els teus propis germans. Estimar als bons, voler als dèbils, fugir dels dolents, però no odiar a ningú. No adular al teu germà, perquè és una traïció; si el teu germà t’adula, tèmer que et corrompi. Escoltar sempre la veu de la teva consciència. Evitar els conflictes, prevenint-te dels insults, procurar que la raó quedi sempre del teu costat. No airar-te amb lleugeresa, perquè la ira reposa en el sí de la niciesa. El cor dels savis està enllà on es practica la virtut, i el cor dels necis, enllà on es festeja la vanitat. Ser un home honest abans que un home dèbil. Llegir i aprofitar l'experiència, mirar i imitar allò imitable, reflexionar i treballar, ocupar-te sempre en el bé dels teus germans i treballar per a tu mateix. Ser entre els profans lliure sense llicència, gran sense orgull, humil sense baixesa; i entre els teus germans, ferm sense ser-ne tenaç, sever, sense ser-ne inflexible i submís sense ser-ne servil. Parlar moderadament amb els grans, prudentment amb els teus iguals,sincerament amb els teus amics, dolçament amb els petits i eternament amb els pobres. Ser just i valerós en la defensa de l’oprimit, protector de la innocència, sense reparar en res dels serveis que en prestis. Ser exacte apreciador dels homes i de les coses, sense atendre més que al mèrit personal, sigui quin sigui el rang, l’estat i la fortuna.
Aquests són els principis de la rosa i la tríada per a la construcció de la catedral de la nova civilització.
