Avui he tingut una trobada d'amics, en un indret fantàstic de La Noguera, on una amiga l'Isabel ens ha acollit amb una amabilitat exquisida i hem pogut gaudir d'una trobada cultura-político- gastronòmica d'excepció. Sortir de la meva estimada boira lleidatana havia valgut la pena, per retrobar amics abans del Nadal i remembrar la persona del José Brocal, com fem sempre que ens veiem.
Per a sorpresa meva, La Mañana em publicava avui un article que ja crèia extraviat, i que vaig escriure el 3 d'octubre d'enguany, encara que guarda tota, absolutament tota la vigència, sobre una visió sociològica de l'abstenció tractat a partir de l'nterès que té per al ciutadà l'administració pública, tot i que ells ho han titulat "La política i la gent", títol que em sembla molt adequat, han entès la meva intenció.
Tot llegint l'article de l'Empar Moliner a El País, -on ens recordava que ja ha entrat ella en el Club dels que estem en la quarta dècada de la nostra vida (l'he de felicitar), -veig que aquesta encantadora escriptora, fa una nova reflexió sobre el tema de la paritat, fantàstica com és ella en la interpretació d'aquesta qüestió, molt d'esquerres però sobre la que, els que em coneixen saben que la trobo: una autèntica collonada que pot fabricar mediocritats d'un o altre gènere. Moliner ens ve a dir que si establim quotes de gènere també ho hem de fer amb els homosexuals, per exemple i començariem a un no parar.
Pel matí l'Alcalde Ros inaugurava la tercera fase de la remodelació de l'eix comercial de Lleida, el que va des dels carrers Madalena i Remolins fins a Alcalde Costa, jo crec que el carrer comercial més llarg d'Europa i no crec pas exagerar. No hi he pogut estar però estic convençut de la satisfacció que haurà tingut, perquè aquesta és una acció que fa de la nostra ciutat, la de Lleida, una ciutat més amable amb les persones.
I demà la Marató de TV3, una manera de recollir diners per a fer allò que hauria de fer l'administració, és a dir un impost voluntari indirecte, com ara la Loteria de Nadal, en la que tots hi caiem de quatre potes, però com que no participar comporta un greuge d'insolidaritat, aniré a veure com el meu fill participar en la desfilada de moda del Teatre Principal de Lleida i així veuré a més com ho fan, fent també de model, la gent de la política local que s'han ofert per a l'event lleidatà.
