La historia democràtica del nostre país, estroncada pel cop d’estat de 1.936 i consegüent guerra civil de 1.936 a 1.939, s’inicia ara fa just 30 anys, formalment el 15 e juny de 1.977, en que tenen lloc les primeres eleccions democràtiques de la historia contemporània, quaranta un anys després de les darreres que havien estat el 7 de gener de 1.936.
Les “Founding election”, com es reconeixen aquestes eleccions que refunden els estats, que inicien o reinicien el model democràtic, té un context anterior, en l’aprovació per referèndum al desembre de 1.976 de la Llei per a la Reforma Política, que amb el nom de Llei 1/1977 de 4 de Gener de la “Reforma Política”, recuperaria per al nostre país una terminologia que havia estat prohibida i perseguida. Tres conceptes fonamentals que avancen al que després descriuria la Constitució espanyola de 1.978: Democràcia, Drets fonamentals inviolables i la sobirania legislativa en mans de la Corts i no del Rey.
Tot i així, amb un cens dels majors de 21 anys, homes i dones en igualtat de condicions i per tant no discriminació de la dona com establia la reglamentació franquista vigent, de l’ordre de 23 milions d’electors, la participació tot i estan alta, un 78% és considerada insuficient per les característiques essencials de unes Founding Election, de fet jo m’aventuro a dir que un mínim de 10 punts per sota d’allò “exigible” en una situació de recuperació històrica .
Dues lleis son les que trenquen amb el sistema polític de la dictadura, la que ja he citat, la 1/1977, i la segona la 20/1977 de 18 de març de “normes electorals”, que es un precedent de la futura LOREG, una llei ampla que detalla amb precisió el procés electoral que s’ha desenvolupar. Paral•lelament calia fer modificacions penals i civils, la de igualtat electoral per una banda, i la de despenalització de l’activitat política, castigada fins aleshores.
Hi ha un procés de naixement de partits polítics, com ara a la dreta de l’espectre per part d’A.P. (Aliança Popular) l’embrió de que més endavant seria el Partit Popular i la U.C.D. (Unión del Centro Democràtico), un conglomerat, un moviment de partits polítics menors agrupats a modus de coalició o federació de partits amb un espectre ample que va des del liberalisme fins al socialisme democràtic. Els principals partits d’esquerres ja existien en la clandestinitat i serien legalitzats, el PSOE al febrer de 1.977 i el PCE a l’abril de 1.977
Les “Founding election”, com es reconeixen aquestes eleccions que refunden els estats, que inicien o reinicien el model democràtic, té un context anterior, en l’aprovació per referèndum al desembre de 1.976 de la Llei per a la Reforma Política, que amb el nom de Llei 1/1977 de 4 de Gener de la “Reforma Política”, recuperaria per al nostre país una terminologia que havia estat prohibida i perseguida. Tres conceptes fonamentals que avancen al que després descriuria la Constitució espanyola de 1.978: Democràcia, Drets fonamentals inviolables i la sobirania legislativa en mans de la Corts i no del Rey.
Tot i així, amb un cens dels majors de 21 anys, homes i dones en igualtat de condicions i per tant no discriminació de la dona com establia la reglamentació franquista vigent, de l’ordre de 23 milions d’electors, la participació tot i estan alta, un 78% és considerada insuficient per les característiques essencials de unes Founding Election, de fet jo m’aventuro a dir que un mínim de 10 punts per sota d’allò “exigible” en una situació de recuperació històrica .
Dues lleis son les que trenquen amb el sistema polític de la dictadura, la que ja he citat, la 1/1977, i la segona la 20/1977 de 18 de març de “normes electorals”, que es un precedent de la futura LOREG, una llei ampla que detalla amb precisió el procés electoral que s’ha desenvolupar. Paral•lelament calia fer modificacions penals i civils, la de igualtat electoral per una banda, i la de despenalització de l’activitat política, castigada fins aleshores.
Hi ha un procés de naixement de partits polítics, com ara a la dreta de l’espectre per part d’A.P. (Aliança Popular) l’embrió de que més endavant seria el Partit Popular i la U.C.D. (Unión del Centro Democràtico), un conglomerat, un moviment de partits polítics menors agrupats a modus de coalició o federació de partits amb un espectre ample que va des del liberalisme fins al socialisme democràtic. Els principals partits d’esquerres ja existien en la clandestinitat i serien legalitzats, el PSOE al febrer de 1.977 i el PCE a l’abril de 1.977
