Darrerament m'estic acostumant a acabar el dia amb un poema. Aquest cop he elegit a Carles Riba (1893-1959) , poeta, narrador, crític literari i acadèmic, a qui se'l coneix també com a traductor i cal esmentar en primer lloc de l'Odissea d'Homer, com també d'obres d'Èsquil, Hölderlin, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i Sòfocles, entre d'altres.
En el poema que he triat, Riba, que havia estat Catedràtic de Grec, ens recorda el lloc "Súnion", un paratge de grècia: Σούνιον, on hi ha dos temples que dominan el mar, un dedicat a Atenea i l'altre a Poseidó. Se'l cita a L'Odisea: Σούνιον ἱρὸν (...) ἄκρον Ἀθηνέων.
El cert és que creguis o no en existències divines, i/o màgiques, al peu del promontori que porta el seu nom, és respira un aire místic, en l'entorn del mar..... com un embriac diu el poeta a través de la nua garriga i en dono fe que és així com ell diu.....
ELEGIA II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles RIBA, Obres completes I, Ed. Selecta, Barcelona, 1965. ~
