Per reflectir aquest concepte, el de ciutat, com que de tant en tant uso de la poesia en el meu blog, aquest cop he ben trobat un poema de Cèlia Sànchez-Mústich, que segurament podrà servir, amb la seva sencillesa, que no simplicitat, per descobrir que les idees s'amaguen en els carrers mateixos, en la gent; per descobrir com la mateixa ciutat és una idea, un concepte, com molt bé ens van transmetre els grecs, amb el concepte de la polis.
El seu títol, el del poema: "Ciutat".
"Tots els carrers dels versos
fan la ciutat.
Al matí, una mirada
n'aiguabat el terra,
les façanes, i dibuixa
siluetes als balcons.
Llisquen, claveguera avall,
les lleganyes de la pressa.
I tot d'una, sota l'àcida
aroma d'aigua clara,
apareix a l'empedrat
un bri de tornassol:
la fiblada més neta
de la idea. "
