El nostre veí país consolida aquella vella tradició gaullista amb una esquerra forta però amb menys força de la prevista per assumir una cohabitació. La primera volta de les legislatives, on només una petita part dels candidats, si assoleixen el 50% de sufragis en la seva circumscripció i representen a una quarta part del cens resulten elegits, la resta, la gran majoria, haurà de tornar a la segona volta, on només hi concorren els candidats que hagin superat els 12,5% dels sufragis o els dos millors posicionats.
Així les coses i mantenint un resultat aproximat al 25% dels sufragis, el Partit Socialista veu com la seva massa electoral no es mou i com, malgrat tot, fins i tot recollint una part del vot d’esquerres, difícilment podrà assolir el 39% de la UMP. El cert és que el projecte centrista de Bayrou, un dels garants del projecte PDE, s’ha enfonsat, i difícilment cap dels seus candidats podrà anar a la segona volta, de manera que el vot de l’antiga UDF ha anat al seus nínxol natural, a l’entorn de la majoria presidencial.
És probable que el plantejament de nominar un govern de tecnòcrates, no esperant ni tant sols al relleu en l’assemblea nacional francesa, ha fet el seu treball en l’imaginari col·lectiu dels francesos que es van mobilitzar i molt en les eleccions presidencials, que abasten en aquell imaginari la realitat francesa, tot i que es tracta d’un règim semi-presidencial, no pas presidencialista com l’americà. Tot i així, els resultats de la participació que han baixat prop de 25 punts fins al 60% posa de manifest l’esgotament d’un electorat que en a penes un mes ha hagut d’anar a votar Quatre vegades, dues eleccions les presidencials i les legislatives a dues voltes respectivament.
La recuperació el vot d’esquerres, que encara gaudeix de l’impuls donat per Ségolène Royal, segurament tindrà una bona representació a l’Assemblea, de manera que podrà fer una tasca d’oposició adequada a la força parlamentària que tindrà, probablement 45% dels electes, mentre que la majoria parlamentària serà la governamental, amb el que Nicolàs Sarkozy rep un xec en blanc dels francesos per estimular una política radicalment escorada a la dreta, lliberat dels antics elefants i assumint, com en el seu dia ho va fer Miterrand, aquell punt d'honor de la “grandeur”.
Així les coses i mantenint un resultat aproximat al 25% dels sufragis, el Partit Socialista veu com la seva massa electoral no es mou i com, malgrat tot, fins i tot recollint una part del vot d’esquerres, difícilment podrà assolir el 39% de la UMP. El cert és que el projecte centrista de Bayrou, un dels garants del projecte PDE, s’ha enfonsat, i difícilment cap dels seus candidats podrà anar a la segona volta, de manera que el vot de l’antiga UDF ha anat al seus nínxol natural, a l’entorn de la majoria presidencial.
És probable que el plantejament de nominar un govern de tecnòcrates, no esperant ni tant sols al relleu en l’assemblea nacional francesa, ha fet el seu treball en l’imaginari col·lectiu dels francesos que es van mobilitzar i molt en les eleccions presidencials, que abasten en aquell imaginari la realitat francesa, tot i que es tracta d’un règim semi-presidencial, no pas presidencialista com l’americà. Tot i així, els resultats de la participació que han baixat prop de 25 punts fins al 60% posa de manifest l’esgotament d’un electorat que en a penes un mes ha hagut d’anar a votar Quatre vegades, dues eleccions les presidencials i les legislatives a dues voltes respectivament.
La recuperació el vot d’esquerres, que encara gaudeix de l’impuls donat per Ségolène Royal, segurament tindrà una bona representació a l’Assemblea, de manera que podrà fer una tasca d’oposició adequada a la força parlamentària que tindrà, probablement 45% dels electes, mentre que la majoria parlamentària serà la governamental, amb el que Nicolàs Sarkozy rep un xec en blanc dels francesos per estimular una política radicalment escorada a la dreta, lliberat dels antics elefants i assumint, com en el seu dia ho va fer Miterrand, aquell punt d'honor de la “grandeur”.
