Ens deixa Platón (418-347 a.c.) en un dels seus diàlegs, aquesta reflexió sobre la ciutat:
“... amb la mirada posada en la ciutat sencera, s’ha de considerar la manera d’obligar i persuadir als auxiliars i guardians a que sigui perfectes operaris del seu treball, ni més ni menys cap als demés; de manera que, prosperant amb això la ciutat en el seu conjunt i vivint bé en ella, es deixi a cada classe de gents que assumeixi la part de la felicitat que la naturalesa els procuri” .
Amb aquesta referència obligada per qui cultiva la ciència de la política i la societat a qui la cultiva, elevo el testimoni com els antics a major glòria de la ciutat perquè ha de ser el treball i no l'atzar el que ha de guiar el bon camí dels electes, i faig vots per que es condueixi la nau a bon port i a resguard de les tempestes, sota el mestratge del nou primer magistrat electe i guardià, l'amic Àngel Ros.
[1] Platón. “La República”. Alianza Editorial, Biblioteca temàtica 8217. Madrid. 2005
