Així començava el discurs “final” del president xilè Salvador Allende i amb aquesta frase el president del govern de l’Estat, José Luís Rodríguez Zapatero acabava la seva intervenció , avui, davant dels mitjans de comunicació, davant de la declaració de ruptura d’alto el foc permanent per part d’ETA, un eufemisme macabre, com podrem convindre si entenem que tàcitament van cometre l’atemptat de la T4 de Barajas amb aquesta intenció.
Certament és un moment trist per aquest país, perquè, una vegada més es trenquen els pont del diàleg, com s’ha fet en altres tantes vegades amb tots els governs que s’han anat succeint en aquest país, els governs de Suarez, González, Aznar i ara Rodríguez Zapatero, una via que semblava poder arribar a veure el seu punt i final.
Caldrà avaluar per això les conseqüències reals d’aquest anunci, el que suposa de reposicionament del model emprat fins ara que, vulguem-ho o no, i prenc les paraules del comentarista Antoni Bassas, mica en mica pot haver creat el costum de les treves i algun dia ho faran definitivament, algun dia; mentre tant, és la part positiva d’un moment que resitua l’acció política i deixa només en l’àmbit de les mesures policials i de seguretat tota relació amb els terroristes.
En un moment tant delicat com aquest es d’agrair, malgrat tot l’oferiment de col•laboració total i absoluta del govern francès. Espero que aquest anunci no hagi causat ni gota d’alegria en les files del Partit Popular i que els seus recels i suspicàcies, a tenor de les declaracions de Mariano Rajoy, siguin més fruit de la ruptura dels seus propis esquemes que d'altra cosa.
En tot cas jo sóc dels que penso, utòpic si voleu, en el model de la treva i la pau, en el model del diàleg i la prudència, en el model de la democràcia i la llibertat, també en l'Estat de Dret, com ho crèien dos assassinats per ETA, Tomas y Valiente i Ernest Lluch.
Avui hauriem de guardar un minut de silenci per la pau.
