Les previsions eren absolutament pessimistes, tot i tenir el PS (partit socialista) una massa electoral que recuperava els resultats anteriors a 2002, ja en les presidencials, malgrat no haver pogut assolir la presidència de la República, amb un escenari electoral definit principalment per un menor esfondrament del centre, en el que militava un dels promotors del Moviment democràtic, antic UdF, a banda del reforçament d’un partit nascut a partir de la seva pròpia denominació la UMP (unió per un moviment popular) tot i que inicialment es deia unió per una majoria presidencial que va fundar Chirac el 2002, per no perdre de vista el retrocés dels radicals lepenistes.
Si inicialment les previsions eren de 4 a 1, sembla que ara s’ha produït un reequilibri i tot queda en una proporció de 3 a 2, de manera que la massa electoral, com deia, recuperada després de l’anterior “sorpasso”, m’estic referint a les legislatives precedents, situen a la UMP amb una majoria del 55% de l’Assemblea Nacional, però amb un PS que se situa al 40%, de manera que consolida una força important, tot i que encara insuficient i que haurà d’establir criteris de bona oposició, davant del control institucional atorgat per l’electorat francès al partit de centre dreta, que ja disposa d'una bona part del poder en el semi-presidencialisme com és el model republicà francès.
Veurem ara com gestiona la direcció socialista aquest resultat, millor de l’esperat i quin és el posicionament dels “elefants”, dels “barons” com diríem en clau estrictament espanyola.
Si inicialment les previsions eren de 4 a 1, sembla que ara s’ha produït un reequilibri i tot queda en una proporció de 3 a 2, de manera que la massa electoral, com deia, recuperada després de l’anterior “sorpasso”, m’estic referint a les legislatives precedents, situen a la UMP amb una majoria del 55% de l’Assemblea Nacional, però amb un PS que se situa al 40%, de manera que consolida una força important, tot i que encara insuficient i que haurà d’establir criteris de bona oposició, davant del control institucional atorgat per l’electorat francès al partit de centre dreta, que ja disposa d'una bona part del poder en el semi-presidencialisme com és el model republicà francès.
Veurem ara com gestiona la direcció socialista aquest resultat, millor de l’esperat i quin és el posicionament dels “elefants”, dels “barons” com diríem en clau estrictament espanyola.
