dimecres, 12 de juliol de 2006

Demos i Ethnos





El demos i l'ethnos, dos conceptes teòrics de la Grècia clàssica que han perdurat en la llarga nit dels temps, es veuran les cares en les properes eleccions lamentablement, i dic lamentablement, perquè això empobreix substancialment la dialèctica política.

En lloc d'establir els paràmetres que han de definir les polítiques necessàries per al desenvolupament del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, el debat, la dialèctica es veurà centrada en elements bàsics, i de fet semblen anunciar-ho ja, tant des de les files del Partit Popular, com des de les files de Convergència i Unió, un cop mes, a baixar el llistó de la discussió política sobre la ciutadania i l'origen, una estratègia que també ens ha estat anunciada en l'àmbit de lo local, baix nivell per a una dialèctica del conflicte en la que alguns líders polítics s'hi mouen a gust.


De fet se'ls fa costa amunt a les drets abordar els debats de nous paradigmes en l'àmbit de les relacions socials, a partir de models integradors, no assimilacionistes tipus meeling pot ni tampoc multiculturalistes i ni tan sols interculturalistes, ens ho deia Giovanni Sartori en l'estudi del pluralisme com una opció més d'acord en l'àmbit de reconèixer els valors que sustenten la psicologia social.