dilluns, 13 d’abril de 2009

ιχθυs


Se’m feu estrany de veure en el pastís de pasqua un peix fet d’ametlla torrada amb mel, un dolç semblant al tarró, que el coronava, aquella “munna”  que compartíem amb amics regada amb un bon blanc de la terra. La discussió al voltant del pastís era la significació del peix, un significat no conegut per qui desconeix les arrels antropològiques de la festa o la realitat mateixa de l’obsequi: munna, dàdiva àrab, cristianitzada. Les cultures jueva, cristiana i musulmana, han perfilat els trets de la cultura hispana, que no hispànica,  moderna.

Les lletres que en grec formen la paraula ιχθυs (peix) corresponen a l’acrònim de la frase grega: Ιησους Χριστος, Θεου υιος, Σωτηρ que es tradueix com Jesús Crist, fill de déu, salvador. Per quest significat, el peix, es convertí en un símbol profusament usat pels cristians primitius durant les persecucions, això els permetia el reconèixer entre si, sense aixecar les sospites dels seus perseguidors. Doncs, més enllà de les interpretacions que en determinen el valor en la fe d’aquesta simbologia, el símbol del peix, esdevenia un símbol identificatiu de la pertinença a les societats secretes cristianes, secretes en tant que calia protegir-se en la persecució a que eren sotmesos. Cert que, tot i que es manté en una determinada estètica moderna, res a veure ja amb la simbologia antiga, llevat de missatges privats. Així doncs la tradició de la comunicació simbòlica de societats secretes, també amara en les comunitats cristianes primitives, assumint-ne en la terminologia grega els elements distintius originaris.

El peix, doncs, lluny de les interpretacions astrològiques que es podrien usar, per la coincidència dels inicis de l’era cristiana amb la de la era de Peixos,  deriva de la paraula grega ιχθυs que en la pronuncia fonètica s’entén com a Ichthus, arrel terminològica que podem trobar en paraules del vocabulari corrent en català. En aquest acrònim, cada lletra tenia el seu significat, així la primera lletra la I-IOTA, és la primera lletra de la paraula grega IESOUS que significa Jesús; la X-CHI, és la primera lletra de la paraula grega CHRISTOS que significa Crist; Q-THETA, és la primera lletra de la paraula grega THEOS que vol dir déu; U-UPSILON, és la primera lletra de la paraula grega HUIOS que vol dir fill; S-SIGMA, és la primera lletra de la paraula grega SOTER que vol dir Salvador.

Trobem, doncs, que les societats primitives, iniciàtiques, havien de menester identificar els seus membres d’una manera no convencional, de manera que només ells i no pas els profans, poguessin identificar-se enllà on desenvolupessin les seves tasques, la seva vida social, o més enllà, en els desplaçaments propis de les societats primitives, fonamentalment agràries, que havien de canviar les seves ubicacions en funció de les necessitats de les terres en la seva explotació i a partir de la necessitat de cultivar noves terres.