dilluns, 1 de juny de 2009

Jenny


Els comptadors  d’històries, en la mitologia de tots els pobles, han estat sempre persones de saber que han recorregut camins i llocs, replegant aquelles històries que la cultura oral transmetia i que de vegades es perdien en la nit del temps, una energia que les societat modernes trobem en els artistes, en els escriptors, en els creadors en general, però aquella intensitat viscuda, aquelles realitat màgiques que transcrivien els comptadors  d’històries, ja mai més les trobem…. o potser sí?

 La realitat és tota una altra en un món on el saber antic ha estat substituït per la immediatesa i  l’ eliminació de tot allò que pugui representar l’esforça intel·lectual, aquell que és l’autèntica revolució en el món de les idees, on caldria arribar per esdevenir una societat complexa i madura, on els lideratges s’haurien d’establissin, si més no,  a partir de l’experiència i el consens com a base sòlida. Que hem après de les antigues civilitzacions? Que ens han ensenyat doncs? Si preguntéssim avui a qualsevol creador d’opinió, a qualsevol líder qui era "Jenny", segurament com molta gent d’ordinari ens remetrien a alguna novel·la, alguna pel·lícula o fins i tot a la mateix ignorància i és clar, mentre la “Jenny” no perdura en la memòria de les generacions del present s’esquartera  el saber, també el mític saber en la construcció de la nostra darrera etapa de civilització i difícilment es poden aportar solucions, sense entendre o sense comprendre el nostre trànsit en la creació complexa de l’entramat social del liberalisme clàssic, però clar, aquest terme s’usa com una moneda de canvi, sense contingut, buit de les essències que conformen la nostra pròpia realitat....