Què s'acompleixin les prediccions de la fi del món, d'aquest món, com el coneixem, i què neixi un món on l'humilitat sigui moneda de canvi, on sapiguem gaudir del cant d'un ocell, on fruïm amb el regalim d'una gota d'aigua...
dissabte, 31 de desembre del 2011
dilluns, 26 de desembre del 2011
Una cita: Agustí Colomines
“La història no és en cap cas la memòria, ni pot esdevenir esclava de l’actualitat”[1]
[1] Colomines, Agustí *. “El passat que no passa”. Bloc d’Agustí Colomines 26-12-2011
* Barcelona, (1957) és professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialista en historiografia i història del nacionalisme, ha estat Visiting Fellow a la University of East Anglia (Regne Unit). Des del desembre del 2007 és director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem).
diumenge, 25 de desembre del 2011
Reflexions sobre la crisi ètica*
* Extret del Discurs de S.S. Benedicto XVI a la Cúria Romana amb motiu de les Felicitacions de Nadal. Sala Clementina. Dijous 22 de disembre de 2011
"Europa es troba en una crisi econòmica i financera que, en darrera instància, es fonamenta sobre la crisi ètica que amenaça al Vell continent. Encara no són en discussió alguns valors com la solidaritat, el compromís amb els demés, la responsabilitat amb els pobres i els que pateixen, manca amb freqüència, però, la força que els motivi, capaç d’induir a les persones i als grups socials a renúncies i sacrificis. El coneixement i la voluntat no segueixen sempre la mateixa pauta. La voluntat que defensa l’interès personals enfosqueix el coneixement, i el coneixement debilitat no és capaç d’enfortir la voluntat”
divendres, 16 de desembre del 2011
Reflexions sobre la Llibertat *
* extret del text del Missatge de Sa Santedat Benet XVI per a la cel·lebració de la XLV Jornada Mundial de la Pau del 1 de gener de 2012. el 8 de desembre de 2011
La llibertat és un valor preciós, però delicat; se la pot entendre i usar malament. “En l’actualitat, un obstacle particularment insidiós per a l’obra educativa és la massiva presència, en la nostra societat i cultura, del relativisme que, en no reconèixer res com definitiu, deixa com a darrera mesura només al propi jo amb els seus capricis; i, sota l’aparença de la llibertat, es transforma per a cadascú, en una presó, perquè separa l’un de l’altre, deixant a cadascú empresonat dins del seu propi “jo”. Tanmateix, dins d’aquest horitzó relativista no és possible una autèntica educació, dons sense la llum de la veritat, abans o després, tota persona queda condemnada a dubtar de la bondat de la seva mateixa vida i de les relacions que la constitueixen, de la validesa del seu esforç per a construir amb els demés quelcom en comú »[1]
Per a exercir la seva llibertat, l’home ha de superar per tant, l’horitzó del relativisme i conèixer la veritat sobre si mateix i sobre el bé i el mal. En allò més íntim de la consciència l’home descobreix una llei que ell no s’ha donat a si mateix, sinó a la que ha d’obeir i quina veu el crida a estimar, a fer el bé i a defugir del mal, a assumir la responsabilitat del bé que ha fet i del mal que ha comès[2]. Per això, l’exercici de la llibertat està íntimament relacionat, amb la llei moral natural, que té un caràcter universal, expressa la dignitat de tota persona, assenta la base dels seus drets i deures fonamentals, i, per tant, en darrer anàlisi, de la convivència justa i pacífica entre les persones.
L’ús recte de la llibertat és, doncs, central en la promoció de la justícia i la pau, que requereixen el respecte cap a un mateix i cap a l’altre, encara que es distanciï de la pròpia forma de ser i viure. D’aquesta actitud broten els elements sense els que la pau i la justícia es queden en paraules sense contingut: la confiança recíproca, la capacitat d’establir un diàleg constructiu, la possibilitat del perdó, que tantes vegades es voldria obtenir però que costa de concedir, la caritat recíproca, la compassió cap als més dèbils, així com la disponibilitat per al sacrifici.
[1]Discurso en la ceremonia de apertura de la Asamblea eclesial de la diócesis de Roma (6 junio 2005): AAS 97 (2005), 816.
[2]Cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 16.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)