Una cita: Joseph Ratzinger

“Per què és plena de veritat, la caritat pot ser compresa en l’abundància dels seus valors, compartida i comunicada. Veritat, de fet, és “logos” que crea “dia-logos” i per tant, comunicació i comunió. Veritat, rescatant els homes de les opinions subjectives i impressions, els permet anar més enllà de les determinacions cultures i històriques i s’uneix en l’avaluació del valor i la substància de les coses.”[1]

---

[1] Benet XVI (Joseph Ratzinger)De l’encíclica:  “Caritas in veritat”. Juny de 2009. Fragment del punt 4 de la introducció.

Una cita: Joseph Ratzinger

“...El bé del món és contradit permanentment pel mal, el patiment i la corrupció (...) gairebé sembla que el diable volgués embrutar de manera permanent a la creació per a contradir a Déu i fer irreconeixible la veritat (...) creure no és altra cosa què, en la foscor de món, tocar la mà de Déu, i així, en silenci, escoltar la paraula i percebre l’amor” [1]

---

[1] Joseph Ratzinger, Discurs Vaticà del 23-2-2013, font La Vanguardia

Una cita: Joseph Ratzinger

“...privilegieu sempre la lògica del ser respecte a la del tenir: la primera construeix, la segona acaba por destruir...”[1]

---

[1] De la homilia de Joseph Ratzinger (Benet XVI). Parc del Bresso. Diumenge 3 de Juny de 2012

Una cita: Benet XVI

"La vida biològica de por sí és un do, però està envoltada d’una gran pregunta. Només es transforma en un veritable do si, amb ella, es pot donar una promesa que es més forta que qualsevol desventura que ens pugui amenaçar, si se la submergeix en una força que garanteix que ser home és un bé, que per a aquesta persona és un bé qualsevol cosa que pugui portar el futur." [1]

---

[1] Benet XVI, Homilia de la missa celebrada con motivo del seu 85è aniversari, Capella Paulina. Ciutat del Vaticà. Dilluns 16 d’abril de 2012

Una cita: Joseph Ratzinger

“...la regeneració de les societats i del món requereix homes rectes, de fermes conviccions morals i alts valors de fons que no siguin manipulables per estrets interessos, i que responguin a la naturalesa immutable i transcendent de l’esser humà."[1]

---

[1] Ratzinger J. (Benet XVI) del discurs en l’Aeroport de La Havana (Cuba) 26-12-2012

Reflexions sobre la crisi ètica*

* Extret del Discurs de S.S. Benedicto XVI a la Cúria Romana amb motiu de les Felicitacions de Nadal. Sala Clementina. Dijous 22 de disembre de 2011

"Europa es troba en una crisi econòmica i financera que, en darrera instància, es fonamenta sobre la crisi ètica que amenaça al Vell continent. Encara no són en discussió alguns valors com la solidaritat, el compromís amb els demés, la responsabilitat amb els pobres i els que pateixen, manca amb freqüència, però, la força que els motivi, capaç d’induir a les persones i als grups socials a renúncies i sacrificis. El coneixement i la voluntat no segueixen sempre la mateixa pauta. La voluntat que defensa l’interès personals enfosqueix el coneixement, i el coneixement debilitat no és capaç d’enfortir la voluntat”

---

Enllaç amb el text íntegre

Reflexions sobre la Llibertat *

* extret del text del Missatge de Sa Santedat Benet XVI per a la cel·lebració de la XLV Jornada Mundial de la Pau del 1 de gener de 2012. el 8 de desembre de 2011

La llibertat és un valor preciós, però delicat; se la pot entendre i usar malament. “En l’actualitat, un obstacle particularment insidiós per a l’obra educativa és la massiva presència, en la nostra societat i cultura, del relativisme que, en no reconèixer res com definitiu, deixa com a darrera mesura només al propi jo amb els seus capricis; i, sota l’aparença de la llibertat, es transforma per a cadascú, en una presó, perquè separa l’un de l’altre, deixant a cadascú empresonat dins del seu propi “jo”. Tanmateix, dins d’aquest horitzó relativista no és possible una autèntica educació, dons sense la llum de la veritat, abans o després, tota persona queda condemnada a dubtar de la bondat de la seva mateixa vida i de les relacions que la constitueixen, de la validesa del seu esforç per a construir amb els demés quelcom en comú »[1]

Per a exercir la seva llibertat, l’home ha de superar per tant, l’horitzó del relativisme i conèixer la veritat sobre si mateix i sobre el bé i el mal. En allò més íntim de la consciència l’home descobreix una llei que ell no s’ha donat a si mateix, sinó a la que ha d’obeir i quina veu el crida a estimar, a fer el bé i a defugir del mal, a assumir la responsabilitat del bé que ha fet i del mal que ha comès[2]. Per això, l’exercici de la llibertat està íntimament relacionat, amb la llei moral natural, que té un caràcter universal, expressa la dignitat de tota persona, assenta la base dels seus drets i deures fonamentals, i, per tant, en darrer anàlisi, de la convivència justa i pacífica entre les persones.

L’ús recte de la llibertat és, doncs, central en la promoció de la justícia i la pau, que requereixen el respecte cap a un mateix i cap a l’altre, encara que es distanciï de la pròpia forma de ser i viure. D’aquesta actitud broten els elements sense els que la pau i la justícia es queden en paraules sense contingut: la confiança recíproca, la capacitat d’establir un diàleg constructiu, la possibilitat del perdó, que tantes vegades es voldria obtenir però que costa de concedir, la caritat recíproca, la compassió cap als més dèbils, així com la disponibilitat per al sacrifici.

[1]Discurso en la ceremonia de apertura de la Asamblea eclesial de la diócesis de Roma (6 junio 2005): AAS 97 (2005), 816.

[2]Cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 16.

Enllaç al document íntegre

Una cita: Joseph Ratzinger

‎"La llibertat és un gran bé. Però el món de la llibertat s’ha mostrat en bona part absent d’orientació, i molts tergiversen la llibertat entenent-la com llibertat també per a la violència. La discòrdia assumeix formes noves i espantoses, i la lluita per la pau ens ha d’estimular a tots nosaltres d’una manera nova" [1]

---

[1] Fragment del discurs de Joseph Ratzinger (Benet XVI) en la cimera interconfessional d’ Asís.

Una cita: Joseph Ratzinger

"Sabem que quan la sola utilitat i el pragmatisme immediat s’erigeixen com a criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques: des dels abusos d’una ciència sense límits, més enllà d’ ella mateixa, fins al totalitarisme polític que se aviva fàcilment quan s’ elimina tota referència superior al mer càlcul de poder. En canvi, la genuïna idea d’ Universitat és precisament el que ens preserva d’aquesta visió reduccionista y parcial d’allò humà....Com ja digué Plató: “Cerca la veritat mentre ets jove, doncs si no ho fas, després se t’escaparà d’ entre les mans” (Parmènides, 135d). Aquesta alta aspiració és la més valuosa que es pot transmetre personal y vitalment ... y no simplement unes tècniques instrumentals i anònimes, o unes dades fredes, usades només funcionalment."[1]

---

[1]Joseph Ratzinger, S.S. Benet XVI . Discurs a la Basílica de Sant LLorenç de l'Escorial. Divendres 19 d'agost de 2011.

Una cita: Joseph Ratzinger

“La “dictadura del relativisme” amenaça amb enfosquir la veritat immutable sobre la natura de l’home, sobre el seu destí i el seu bé últim... La societat actual necessita veus clares que propossin el nostre dret a viure, no en una selva de llibertats autodestructives i arbitràries, sinó en una societat que treballi pel benestar dels seus ciutadans i els ofereixi guia i protecció en la seva debilitat i fragilitat”. [1]

---

[1] Homilia de Benet XVI a Bellahouston Park - Glasgow Jueves 16 de setembre de 2010

Una cita: Joseph Ratzinger

"(...) Els antics filòsofs grecs ens ensenyen com el servei al bé comú es dona precisament a través de la influència de gent dotada d’una clara profunditat moral i la empenta. Així, la política es veu purificada d’interessos personal i de pressions partidistes, posant en el seu lloc unes bases més sòlides. D’aquesta manera, les aspiracions legítimes d’aquells a quins representem són protegides i afavorides. La rectitud moral i el respecte imparcial cap als demés i el seu benestar són essencials per al bé de la societat, donat que creen un clima de confiança en el que els intercanvis humans, ja siguin religiosos, econòmics, socials o culturals, civils o polítics, adquireixen força i vigor. (...)”[1]

---

[1] Benet XVI. Encontre amb les autoritats civils i el cos diplomàtic. Nicòsia 05-06-2010.

Una cita: Joseph Ratzinger

“Hom però, s’ha prendre consciència que no es pot valorar la crisi ecològica, separant-la de les qüestions lligades a ella, donat que està estretament vinculada al concepte mateix de desenvolupament i a la visió del home i la seva relació amb els seus semblants i al creació. Per tant, resulta sensat de fer una revisió profunda i amb visió de futur del model desenvolupament, reflexionant a més sobre el sentit de la economia i la seva finalitat, per a corregir-ne les seves disfuncions i distorsions. Ho exigeix l’estat de salut ecològica del planeta; ho requereix també, i sobre tot, la crisi cultural i moral del home, quins símptomes son patents des de fa temps en totes les parts del món. La humanitat necessita una profunda renovació cultural; necessita redescobrir aquests valors que constitueixen el fonament sòlid sobre el que construir un futur millor per a tots. Les situacions de crisi per les que està actualment travessant –siguin de caràcter econòmic, alimentari, ambiental o social- són també, en el fons, crisis morals relacionades entre si. Aquestes obliguen a replantejar el camí comú dels homes. Obliguen, en particular, a una manera de viure caracteritzada por la sobrietat i la solidaritat, amb noves regles i formes de compromís, sustentant-se amb confiança i valentia en les experiències positives que ja han estat realitzades i rebutjant amb decisió les negatives. Només d’aquesta manera la crisi actual es converteix en ocasió de discerniment i de noves projeccions.”[1]

---

[1] Ratzinger, Joseph (Benet XVI). Missatge a la XLIII Jornada Mundial de la Pau 1 de gener de 2010. “Si vols promoure la pau, protegeix la creació”. Punt 5