dijous, 6 de febrer del 2014

Semblances...




Semblances que ens transporten, experiències que aglutinen la nostra existència  i, en definitiva, què som? Quin és el sentit de tot plegat?

Quan aprens a conèixer les circumstàncies, i els designis, quan lluny de tota falsa modèstia et manifestes en la manera com convé a l’univers després de descobrir el teu camí en llibertat, i has estat capaç de deixar de banda les cordes que et lliguen a les convencions mundanes, aleshores has aprés que ets quelcom més que una gota d’aigua que descriu cercles concèntrics en aquell oceà social en el que et trobes immers, has estat capaç de transitar des d’una existència en la què el sentit de la vida beu de les convencions creades a interès d’un model estàtic, sense altra correspondència  amb l’univers que la perpetuació d’una determinada i esperpèntica concepció de la vida, i descobreixes, tanmateix,  la rel de la Llum perpètua que il·lumina el lliure albir cap a una transcendència que va més enllà de tu mateix, és aleshores, més d’hora que tard, quan ets capaç d’avançar, amb determinació cap a la unió amb la eternitat, podent observar com tot es transforma i el que immutable esdevé distint, perquè la teva percepció del món físic canvia, i ho fa des d’una posició nova, com qui admira des de l’atalaia la bellesa de la creació, és quan comences  a albirar el sentit de tot plegat i a comprendre qui o què ets i quina és la teva missió, tot honorant la vida que t’ha estat donada, la de ser  un veritable esser humà.

© Albert Balada

06-02-2014