Animus iocandi

Segurament seria per riure, però no, no ho és, la aposta que fa el PP en la recta final de la campanya de les eleccions del 27 de maig, on es dirimeixen els ajuntaments i algunes comunitats autònomes, de fer entrar en campanya a l'ex-president Aznar i president de la FAES. És probable que la píndola de la por funcioni? és una probabilitat, perquè el memorial simbòlic és encara recent i per tant pot resultar efectista recòrrer a expresions com que "Zapatero reprodueix l'esquema política que va portar a la Guerra Civil".

És clar llegeix els llibres de Pío Moa o d'altres com ell, que fan oblit del colpisme militar africanista, de la situació de caciquisme que trencava la República, tot i que hem de reconèixer els errors que va tenir. Assimilar la actual situació de Espanya amb els dos darrers anys de la II República i a més per part de qui va formar part del trio de les Açores que va endegar una de les guerres més cruentes que es coneixen, és del tot inadmisible, és inacceptable per part d'un senyor que alenta a la gent a superar les tases d'alcohol per conduir, val a dir que ara nega que ho ha dit, segurament no sap que el vídeo ja circula per internet.

Fets i paraules com aquests també són els que desprestigien no ja al sistema democràtic i de partits, també al propi exercici de la política.

Crònica electoral XXXIX: Superant l'esperit de la Segona Repúbica

En part des de la segona República, si exceptuem els primers mandats socialistes de la dècada dels vuitanta, mai s’havia donat a Espanta una producció legislativa com la que s’ha produït en el darrer trienni. Certament, aquell que fou portaveu del grup socialista al Congrés en els darrers anys dels governs Aznar (el de la Guerra d’Iraq), José Caldera, ha portat a terme una feina callada i ferma en diferents àmbits que afecten al seu ministeri, el de Treball i assumptes socials.

Un amic meu em destacava avui les dues lleis Caldera que defineixen el treball d’aquest home: La Llei de dependència i la Llei d’igualtat., és cert que respecte d’aquesta segona tinc les meves dubtes que no he amagat, perquè la igualtat no s’imposa, com no s’imposen els valors, però també és cert que ha estat una de les apostes expressament polítiques i per tant en aquest sentit extremadament progressistes, segurament tant avançades com ho va ser el que les dones poguessin votar en la segona república, per tant, felicitem-nos de la voluntat d’aquest castellà, que em va presentar un dia a Lleida la Diputada socialista Tere Cunillera.

Dissabte al matí culmina la tasca desenvolupada a l’entorn de les taules participatives que han de fer aportacions al programa polític i de govern de l’alcalde i candidat socialista Àngel Ros, una Convenció Municipalista que té lloc un cop la nacional ha estat feta a l’hospitalet, on ens aplegarem aquells que creiem en un projecte sòlid i en la persona que el portar a bon port. Certament la recerca d’una societat més justa, d’una societat transformada a partir dels paradigmes clàssics de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, però a més en el desenvolupament dels drets de ciutadania, ha de ser l’objectiu que ens hauríem de fixar tots i cadascun dels que d’una o altra manera confiem en aquest projecte polític, amb la prudència, amb la paciència i amb la capacitat de fer universals aquests principis, contruïnt una societat sens dubte millor.

Un video-reportatge excel·lent de La Sexta: Aznar, la gran mentida!

Recordeu que les armes de destrucció masiva? "Yo no lo sabía", ens diu ara! Quina vergonya (per no utilitzar una altra definició més dura que també si escau)!