On y croit toujours à l'humanité

Liberté, égalité et fraternité, trois noms à femme. J’ai pris le portrait d’Idolaxis, une jeune équilibriste havanaise.

A ce moment là, ou les homes deviennent fous, ou le model du premier monde et loin, chaque fois plus loin de toute la reste des pais et des nations. C’est le moment ou l’on doit renforcer l’internationalisme, ou l’on doit renforcer toutes les idées de rapport au socialisme démocratique, qui est supporte par trois idées révolutionnaires, qui nous emmènent vers l’interprétation rational et a la transformation sociale a partir de : la Liberté, l’Egalité et la Fraternité.

C’est pour sa que loin de la création des nouvelles inventions comme le model de parti démocratique européen que quelques italiens, que quelques français et quelques catalans proposent, il faut dire : assez, ça y est, taisez vous ! Le socialisme démocratique il est vrai qu’il doit se repenser, qu’il doit se dimensionner au tour d’une société en changement en permanence, mais il faut prendre conscience aussi que la réinterprétation que toujours on a fait à partir le socialisme démocratique de ce que l’on appelle maintenant globalisation, un terme libéral que prend le report de l’internationalisme rejoint aussi qu’elle veut une tendance a l’égalitarisme parmi toutes les sociétés, lorsqu’elle appelle au marché pour l’avenir.

C’est au tour des accords du mouvement internationaliste qui se sustente sur l’internationale socialiste, que l’on peu gérer la troisième revolution industrielle, pour l’incidence qu’elle à pour toute l’humanité, pour aborder le changement et ne pas distancier encore plus des pays en ver les autres et faire des politiques pour les reprocher encore plus.

Crònica electoral XLIX: La crida de Toulouse, recuperar els valors.

Prenez-là monsieur le président, on vous donne la rose, notre symbole; la seule expression de la liberté, l’égalité et la fraternité que l’on vient a défendre ensemble. (diàleg inventat per l'autor d'aquest blog). Fotografía que em cedeixen els companys de e-militants PSF

Certament Royal, Ségolène Royal, la candidata del PSF és una autèntica Dama, en obsequiar al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, que li ha fet costat a Toulouse, uns versos del poeta de la generació del 27, Federico Garcia Lorca, versos que en francès sonen absolutament revolucionaris i que diuen:

"un jour viendra, un jour d'épaule nue où les gens s'aimeront, un jour comme un oiseau sur la plus haute branche".

com també en català

Un dia vindrà, vindrà un dia espatlles nues on la gent s’estimarà, un dia com un ocell en la més alta branca.

Només una economista llicenciada en Ciència política i administració a l’École Nationale d’Administration, nº 1 de la seva promoció, la Voltaire, per davant de Villepin i del seu propi company, Hollande, és a dir una dona de les ciències socials qui pot tenir aquesta sensibilitat, qui a més pot ser la nova president de la V República francesa, acompanyada pel seu homòleg Rodríguez Zapatero, un autèntic descobriment pel socialisme espanyol y les crítiques de la dreta recalcitrant demostren la seva vàlua, posada ara al servei de la victòria dels ideals retrobats per part dels socialistes francesos, en el que ha estat nomenada la "crida de Toulouse".

45.000

El 12 d'abril de 1.931 es convocaven a Espanya les eleccions municipals que haurien de derivar en la victòria dels partits republicans el 14 d'abril de 1.931 i la fugida del país del Rei Alfons XIII; en record d'aquella data, aquesta remembrança de l'articulat de la Constitució republicana que seria proclamada al desembre d'aquell mateix anys, fa ja 76 anys.

Tot i que la xifra 45.000 podria correspondre a l'asteroide descobert l'any 1.999, pel programa de recerca Lincoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR), i que té com a nom provisional 1999 VR186, aquesta xifra correspon a les visites rebudes pels diferents post que composen aquest modest blog, quin primer article veu la llum al juliol de 2005. Espero que la lectura dels post, dels comments que s'hi han inserit, ajudin de veritat a transmetre els principis revolucinaris de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.

Crònica electoral XXXIX: Superant l'esperit de la Segona Repúbica

En part des de la segona República, si exceptuem els primers mandats socialistes de la dècada dels vuitanta, mai s’havia donat a Espanta una producció legislativa com la que s’ha produït en el darrer trienni. Certament, aquell que fou portaveu del grup socialista al Congrés en els darrers anys dels governs Aznar (el de la Guerra d’Iraq), José Caldera, ha portat a terme una feina callada i ferma en diferents àmbits que afecten al seu ministeri, el de Treball i assumptes socials.

Un amic meu em destacava avui les dues lleis Caldera que defineixen el treball d’aquest home: La Llei de dependència i la Llei d’igualtat., és cert que respecte d’aquesta segona tinc les meves dubtes que no he amagat, perquè la igualtat no s’imposa, com no s’imposen els valors, però també és cert que ha estat una de les apostes expressament polítiques i per tant en aquest sentit extremadament progressistes, segurament tant avançades com ho va ser el que les dones poguessin votar en la segona república, per tant, felicitem-nos de la voluntat d’aquest castellà, que em va presentar un dia a Lleida la Diputada socialista Tere Cunillera.

Dissabte al matí culmina la tasca desenvolupada a l’entorn de les taules participatives que han de fer aportacions al programa polític i de govern de l’alcalde i candidat socialista Àngel Ros, una Convenció Municipalista que té lloc un cop la nacional ha estat feta a l’hospitalet, on ens aplegarem aquells que creiem en un projecte sòlid i en la persona que el portar a bon port. Certament la recerca d’una societat més justa, d’una societat transformada a partir dels paradigmes clàssics de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, però a més en el desenvolupament dels drets de ciutadania, ha de ser l’objectiu que ens hauríem de fixar tots i cadascun dels que d’una o altra manera confiem en aquest projecte polític, amb la prudència, amb la paciència i amb la capacitat de fer universals aquests principis, contruïnt una societat sens dubte millor.