La fotografia és original de Sònia Pereda
“Em conduiria d’una manera
singular i estranya, atenencs, si després d’haver guardat fidelment tots els
llocs a que m’han destinat els nostres generals a Potidea, a Anfipolis i a
Delio i d’haver esposat la meva vida tantes vegades, ara que el déu m’ha ordenat,
perquè així ho crec, passar els meus dies en l’estudi de la filosofia, estudiant-me
a mi mateix i estudiant als demés , abandonés aquest lloc per por a la mort o a
qualsevol altre perill. Veritablement aquesta seria una deserció criminal, i em
faria creditor a que se’m cités davant d’aquest tribunal como un impiu, que no
creu en els déus, que desobeeix a l’oracle, que tem la mort i que es creu savi,
i que no ho és. Perquè témer la mort, atenencs, no és altra cosa que creure’s
savi sense ser-ho, i creure conèixer allò que no es sap, en efecte, ningú coneix
la mort, ni sap si és el més gran dels bens per a l’home. Hom però, se la tem,
com si es sabés amb certesa que és el més gran de tots els mals. Vet aquí!, no és
una ignorància vergonyant creure conèixer una cosa que no es coneix?”[1]
[1] Plató, Obres completes, Apologia
de Sòcrates. edició de Patrici de Azcàrate, tom 1, Madrid 1871. pag. 67-68
