Ànima

Sigues humil, fins a descobrir-te tu mateix en la barbàrie dels dies i les nits, dels fets i les persones. Sigues humil, viatger, per descobrir-te com una ànima lliure malgrat les cadenes modernes que ens situen de nou en la caverna, com en el mite de Plató, on no ens deixen veure més que les ombres de la realitat, manipulada, de vegades. Sigues humil i deixa que el teu enteniment et permeti albirar nous i diferents horitzons, aquells blasmats al redós dels valors que tanta por fan, valors que es recreen en principis, principis que veuen de les fonts de la civilització mateixa, que evoluciona i avalua, que ens diuen, et diuen, em diuen, que cal vetllar i molt per la puresa, amb la prudència, que cal mesurar molt les paraules i ser conseqüent amb el silenci loquaç, per evitar el discurs fàcil, la dialèctica barata, el centralisme democràtic que sembla inspirar de nou els esquemes socials i que mira a banda i banda de l’espectre polític. Sigues humil viatger amb la teva ànima lliure.

La font de la fotografia és el cercador Google i la seva referència, en no trobar-ne l'autor: http://photos22.flickr.com/31443256_ccd0d3ef8c_o.jpg

La caverna...

La nau del saber aborda en silenci el seu llarg peregrinar per entre les ments dels joves i els nens que albiren la seva presència en les hores que han de destinar a la seva formació intel·lectual. Mentre, una societat abocada a l’oci i culte al poder, menysté la formació dels valors en els nuclis primaris de la familia i desdibuixa el valor de l’escola com a formadora d’individus, a la vegada que es veu nodrida d’una cohort especialitzada en la manca de vocació, justament aquella que ens ensenyaven com teníen els antics mestres, mal pagats i mal menjats, però que veien en cadascun de nosaltres una pedra que polir, un càntir que omplir de coneixement, de sentiments, de sensacions, extreure’ls de la caverna, com ens deia Plató, per a descobrir un nou món ple de dinàmiques interpretacions de la realitat, lluny d’aquelles ombres matusseres.

Celebrar el retorn a l’aprenentatge a les catedrals i els temples del saber que son les universitats, però també les escoles i els instituts, hauria de ser la norma social, no com un lloc on aparcar nens i adolescents, sinó perquè aquests neixen a un nou coneixement a una nova interpretació de la realitat present i futura del món, del nostre món axalabrat, que necessita que l'escola aporti valors democràtics, de convivència, de relació, de respecte que figuràven fins ara adormits, com elements fonamentals del seu procés de socialització.