divendres, 14 de setembre de 2007

La caverna...


La nau del saber aborda en silenci el seu llarg peregrinar per entre les ments dels joves i els nens que albiren la seva presència en les hores que han de destinar a la seva formació intel·lectual. Mentre, una societat abocada a l’oci i culte al poder, menysté la formació dels valors en els nuclis primaris de la familia i desdibuixa el valor de l’escola com a formadora d’individus, a la vegada que es veu nodrida d’una cohort especialitzada en la manca de vocació, justament aquella que ens ensenyaven com teníen els antics mestres, mal pagats i mal menjats, però que veien en cadascun de nosaltres una pedra que polir, un càntir que omplir de coneixement, de sentiments, de sensacions, extreure’ls de la caverna, com ens deia Plató, per a descobrir un nou món ple de dinàmiques interpretacions de la realitat, lluny d’aquelles ombres matusseres.

Celebrar el retorn a l’aprenentatge a les catedrals i els temples del saber que son les universitats, però també les escoles i els instituts, hauria de ser la norma social, no com un lloc on aparcar nens i adolescents, sinó perquè aquests neixen a un nou coneixement a una nova interpretació de la realitat present i futura del món, del nostre món axalabrat, que necessita que l'escola aporti valors democràtics, de convivència, de relació, de respecte que figuràven fins ara adormits, com elements fonamentals del seu procés de socialització.