Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màrius Torres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màrius Torres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de març del 2009

Infinit Ribalta


Era, la seva veu tant forta com aquell homenot que amb cabell blanc, ens honora en la negror de la caixa escènica; era un moment màgic, infinit, com la paraula, com el vers. Maragall, Joan, Apel·les Mestres, Joan Margarit, Leo Ferrer, poesia i militància o gairebé més militància en la poesia. Notes ben orquestrades, punys que s’alcen. Cantautor? No, trobador, com aquells que recorrien Pirineus enllà els regnes d’oc i d’ oui, en l’ ensems de les històries intimes i mordaces, vigents i latents, que vindiquen el record, la memòria, com els sentiments, en les vivències de les dècades viscudes. Et pots sentir transportat i de fet, potser, fins i tot fer brollar la llàgrima en escoltar el treball fet musicant Papasseit: “Si jo fos pescador pescaria....”; mentre, la mirada calma s’entrellaça amb la complaent mirada del trobador i el sabem.... sincer quan enlaira el cant de “dues perles” de Màrius Torres, un himne diu, en “La ciutat llunyana”, potser en remembrança, potser en recança, sempre delint del valor de la poesia com arma de saber, com arma de cultura, però també de civilització. Si jo fos pescador..... pescaria l’aurora!


Una visió personal i íntima del concert de Xavier Ribalta a la sala Luz de Gas de Barcelona el 14 de Març de 2009 en el marc del festival Barnasants '09.

Enllaç musical. Xavier Ribalta interpreta el "Cant espiritual" de Joan Maragall.

diumenge, 22 de juliol del 2007

Cançó a Mahalta


És un dels millors poemes que mai he llegit, cal contextualitzar, 1.937 i la situació de salut del poeta; excel·lent cant, que tantes vegades em recorda un amic, i certament ho és i la seva excel·lència rau en la seva sencillessa, en l’expressió del silenci que tant bé escenifica, en la simplicitat de les seves formes poètiques i la seva el·legància. Sigui doncs un homenatge al poeta i al poema que té ja, fixeu-se, 70 anys.

CANÇÓ A MAHALTA
(Màrius Torres, març 1.937)

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.