diumenge, 15 de març de 2009

Infinit Ribalta


Era, la seva veu tant forta com aquell homenot que amb cabell blanc, ens honora en la negror de la caixa escènica; era un moment màgic, infinit, com la paraula, com el vers. Maragall, Joan, Apel·les Mestres, Joan Margarit, Leo Ferrer, poesia i militància o gairebé més militància en la poesia. Notes ben orquestrades, punys que s’alcen. Cantautor? No, trobador, com aquells que recorrien Pirineus enllà els regnes d’oc i d’ oui, en l’ ensems de les històries intimes i mordaces, vigents i latents, que vindiquen el record, la memòria, com els sentiments, en les vivències de les dècades viscudes. Et pots sentir transportat i de fet, potser, fins i tot fer brollar la llàgrima en escoltar el treball fet musicant Papasseit: “Si jo fos pescador pescaria....”; mentre, la mirada calma s’entrellaça amb la complaent mirada del trobador i el sabem.... sincer quan enlaira el cant de “dues perles” de Màrius Torres, un himne diu, en “La ciutat llunyana”, potser en remembrança, potser en recança, sempre delint del valor de la poesia com arma de saber, com arma de cultura, però també de civilització. Si jo fos pescador..... pescaria l’aurora!


Una visió personal i íntima del concert de Xavier Ribalta a la sala Luz de Gas de Barcelona el 14 de Març de 2009 en el marc del festival Barnasants '09.

Enllaç musical. Xavier Ribalta interpreta el "Cant espiritual" de Joan Maragall.