diumenge, 22 de juliol de 2007

Cançó a Mahalta


És un dels millors poemes que mai he llegit, cal contextualitzar, 1.937 i la situació de salut del poeta; excel·lent cant, que tantes vegades em recorda un amic, i certament ho és i la seva excel·lència rau en la seva sencillessa, en l’expressió del silenci que tant bé escenifica, en la simplicitat de les seves formes poètiques i la seva el·legància. Sigui doncs un homenatge al poeta i al poema que té ja, fixeu-se, 70 anys.

CANÇÓ A MAHALTA
(Màrius Torres, març 1.937)

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.