να Άξιον Εστί

“Vet aquí, doncs, al creador de les petites Kores i les illes de l’Egeu, a l’amant del brancar de les eugues, a l’adepte de les fulles d’olivera, a aquell que beu del sol i exterminador de llagostes, Aquí em teniu davant del vestit negre dels facinerosos i el ventre buit dels anys, que avortà als seus fills, el clam eròtic! El vent deslliga els elements i el tro assalta la muntanya. Destí dels innocents, una altra vegada sòl, enllà prop de les valls. I no vaig veure altra riquesa, ni vaig escoltar altra riquesa que les frescors matinals bastint granades o zèfirs o petons. Cada qual amb les seves armes, vaig dir: obriré les meves granades en els congosts, apostaré els zèfirs com sentinelles en els congosts, alliberaré els vells petons santificats pels meus anhels. El vent deslliga els elements i el tro assalta la muntanya. Destí dels innocents, ets el meu propi destí!.”[1]

---

[1] Elytis, Odiseas*. Dignum Est y otros poemas / Dignum est and Other Poems. traducció. Cristián Carandell. Galaxia Gutenberg. Barcelona. 2008

* Odiseas Alepudeli de Panayioti (1911-1996) fou un dels darrers representants de la generació literària dels anys 30 grecs, una de quines característiques essencials estava en el dilema ideològic en mig de la tradició grega i en el modernisme europeu. Abandonà els seus estudis de dret per a dedicar-se a la poesia. El 1978 fou investit Doctor Honoris Causa per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Tesalònica i l’any 1979 obté el Premi Nòbel de Literatura. Aquest és el seu poema més reconegut de 1959 To áxion estí traduït com Dignum Est en la seva versió en castellà.

Notes I: Portokalenia

Portokalenia[1]
(primers versos)

Tant l’embriagà l’essència del sol,
Que doblegà el cap, i acceptà d’arribar a ser
La petita portokalenia[2]

[1] Portokalenia, poema èpic d’Odysseas Elitis. Antología Fundamental, Barcelona 1.981, pg., 36
[2] Portokalenia, de Portokal: taronger

Una cita: Odysseas Elytis

El poeta ha de ser generós. No voler perdre ni un instant del seu suposat talent és com no voler perdre ni un dracma dels interessos del petit capital que t’ha estat donat, però la poesia no és un banc. Si un text s’escriu, es comunica als demés, tant millor. Sinó, no importa. Allò important és l’antiservilisme, la intransigència, la independència. La poesia és l’altra cara de l’orgull. (1)

(1) Odysseas Alepudelis, dit Odysseas Elytis, Premi Nòbel de literatura 1.979