diumenge, 8 de novembre de 2009

να Άξιον Εστί


“Vet aquí, doncs, al creador de les petites Kores i les illes de l’Egeu, a l’amant del brancar de les eugues, a l’adepte de les fulles d’olivera, a aquell que beu del sol i exterminador de llagostes, Aquí em teniu davant del vestit negre dels facinerosos i el ventre buit dels anys, que avortà als seus fills, el clam eròtic! El vent deslliga els elements i el tro assalta la muntanya. Destí dels innocents, una altra vegada sòl, enllà prop de les valls. I no vaig veure altra riquesa, ni vaig escoltar altra riquesa que les frescors matinals bastint granades o zèfirs o petons. Cada qual amb les seves armes, vaig dir: obriré les meves granades en els congosts, apostaré els zèfirs com sentinelles en els congosts, alliberaré els vells petons santificats pels meus anhels. El vent deslliga els elements i el tro assalta la muntanya. Destí dels innocents, ets el meu propi destí!.”[1]


[1] Elytis, Odiseas*. Dignum Est y otros poemas / Dignum est and Other Poems. traducció. Cristián Carandell. Galaxia Gutenberg. Barcelona. 2008

* Odiseas Alepudeli de Panayioti (1911-1996) fou un dels darrers representants de la generació literària dels anys 30 grecs, una de quines característiques essencials estava en el dilema ideològic en mig de la tradició grega i en el modernisme europeu. Abandonà els seus estudis de dret per a dedicar-se a la poesia. El 1978 fou investit Doctor Honoris Causa per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Tesalònica i l’any 1979 obté el Premi Nòbel de Literatura. Aquest és el seu poema més reconegut de 1959 To áxion estí traduït com Dignum Est en la seva versió en castellà.