Maqueta de l'Aeroport Lleida-Alguaire
Divendres passat ho deia en la tertúlia de Lleida TV: “hem de defugir d’una vegada per totes del victimisme que és propi de la política catalana de les darreres dues dècades i que s’accentua en el cas d’allò referit a les terres de Lleida”. La qüestió venia referida a la polèmica sorgida sobre els preus en l’expropiació de terrenys per al futur pròxim aeroport de Lleida-Alguaire, conflicte en el que el mateix Alcalde, l’amic Antoni Perea s’ha mostrat disposat a fer de mitjancer.
Aquest conflicte que és absolutament d’ordre administratiu, algú, amb unes intencions absolutament clares, intenta de fer-ne una qüestió política del que se sustenta en el procediment de la reglamentació expropiatòria i que encara no ha entrat ni tant sols en fase resolutiva, on ni tan sols hi ha un pronunciament del jurat provincial d’expropiacions, fent òbvia per tant una possible manipulació malintencionada per part de determinats interessos, potser i només potser vinculats a l’anterior consistori.
De fet la prudència és la millor aliada en política i vaig recomanar als Diputats amb els qui compartia tertúlia intervenir de manera que només s‘intentés d’accelerar al màxim el procés expropiatori, per evitar que la font d’ingressos dels afectats és demorés per massa temps, però poca cosa més, perquè no es pot prejutjar una acció en el procediment administratiu, quan encara no hi ha cap pronunciament al respecte.
No és innocent, per altra banda, cap de les actuacions polítiques que d’ara endavant es produeixin i es produiran, car estem clarament en un període pre-electoral, a sis mesos vista de les properes eleccions generals, on evidentment les forces del nacionalisme conservador per una banda i dels conservadors per l’altra, intentaran de vendre un país en quiebra, un país sense serveis, un país que explota i malbarata un altre país; segurament no vivim en el mateix lloc ni en el mateix context i caldrà fer un front dialèctic per explicar com ha avançat aquest país, des de l’any 2004, perquè probablement intenten confondre a la ciutadania, només probalbement, o no.
Aquest conflicte que és absolutament d’ordre administratiu, algú, amb unes intencions absolutament clares, intenta de fer-ne una qüestió política del que se sustenta en el procediment de la reglamentació expropiatòria i que encara no ha entrat ni tant sols en fase resolutiva, on ni tan sols hi ha un pronunciament del jurat provincial d’expropiacions, fent òbvia per tant una possible manipulació malintencionada per part de determinats interessos, potser i només potser vinculats a l’anterior consistori.
De fet la prudència és la millor aliada en política i vaig recomanar als Diputats amb els qui compartia tertúlia intervenir de manera que només s‘intentés d’accelerar al màxim el procés expropiatori, per evitar que la font d’ingressos dels afectats és demorés per massa temps, però poca cosa més, perquè no es pot prejutjar una acció en el procediment administratiu, quan encara no hi ha cap pronunciament al respecte.
No és innocent, per altra banda, cap de les actuacions polítiques que d’ara endavant es produeixin i es produiran, car estem clarament en un període pre-electoral, a sis mesos vista de les properes eleccions generals, on evidentment les forces del nacionalisme conservador per una banda i dels conservadors per l’altra, intentaran de vendre un país en quiebra, un país sense serveis, un país que explota i malbarata un altre país; segurament no vivim en el mateix lloc ni en el mateix context i caldrà fer un front dialèctic per explicar com ha avançat aquest país, des de l’any 2004, perquè probablement intenten confondre a la ciutadania, només probalbement, o no.
