Defugir del victimisme i la politització localista

Maqueta de l'Aeroport Lleida-Alguaire

Divendres passat ho deia en la tertúlia de Lleida TV: “hem de defugir d’una vegada per totes del victimisme que és propi de la política catalana de les darreres dues dècades i que s’accentua en el cas d’allò referit a les terres de Lleida”. La qüestió venia referida a la polèmica sorgida sobre els preus en l’expropiació de terrenys per al futur pròxim aeroport de Lleida-Alguaire, conflicte en el que el mateix Alcalde, l’amic Antoni Perea s’ha mostrat disposat a fer de mitjancer.

Aquest conflicte que és absolutament d’ordre administratiu, algú, amb unes intencions absolutament clares, intenta de fer-ne una qüestió política del que se sustenta en el procediment de la reglamentació expropiatòria i que encara no ha entrat ni tant sols en fase resolutiva, on ni tan sols hi ha un pronunciament del jurat provincial d’expropiacions, fent òbvia per tant una possible manipulació malintencionada per part de determinats interessos, potser i només potser vinculats a l’anterior consistori.

De fet la prudència és la millor aliada en política i vaig recomanar als Diputats amb els qui compartia tertúlia intervenir de manera que només s‘intentés d’accelerar al màxim el procés expropiatori, per evitar que la font d’ingressos dels afectats és demorés per massa temps, però poca cosa més, perquè no es pot prejutjar una acció en el procediment administratiu, quan encara no hi ha cap pronunciament al respecte.

No és innocent, per altra banda, cap de les actuacions polítiques que d’ara endavant es produeixin i es produiran, car estem clarament en un període pre-electoral, a sis mesos vista de les properes eleccions generals, on evidentment les forces del nacionalisme conservador per una banda i dels conservadors per l’altra, intentaran de vendre un país en quiebra, un país sense serveis, un país que explota i malbarata un altre país; segurament no vivim en el mateix lloc ni en el mateix context i caldrà fer un front dialèctic per explicar com ha avançat aquest país, des de l’any 2004, perquè probablement intenten confondre a la ciutadania, només probalbement, o no.

Crònica electoral LIV: Fer pedagogia

Descobrir perquè han de cobrar els polítics, ha estat un exercici de Ciència de l’Administració, que m’ha tocat de definir, avui, en la tertúlia de Santi Roig, a Lleida TV; segurament aquests temes haurien d’abordar-se més sovint, malgrat aquest ho hagi estat per una pregunta no resposta per part de Rajoy, que l’ha contestada, aquí, a Lleida. Roig se sentia cofoi d’haver tret una exclusiva que havia donat la volta a Espanya, però realment la pedagogia sobre la política hauria de ser un pensament permanent, una mena de vocació, que en aquesta ocasió ens serveix aquest mitjà.

Envejo el nivell d’implicació de la ciutadania, per exemple francesa, segurament són molts anys i ja V repúbliques, nosaltres només n’hem tingut dues i de ven curta durada. Els envejo, perquè tot i que la pedagogia ha de ser permanent, la inculturització dels elements i instruments de la república, com de la revolució, són permanents, i per tant el respecte cap a la institució de la política, que no necessàriament cap els polítics, és absolutament enorme, per això la introducció del tema per part de Santi Roig, m’ha semblat excepcional i he aprofitat per a possicionar-me, d’una banda, i a fer la corresponent didàctica per l’altre.

He agraït sobremanera que no es toqués el tema Maragall, les declaracions fetes des de Roma, com antuvi, perquè és per a mi un tema que, hores d’ara, no aporta res, absolutament res, al debat polític perquè les coses estan com estan i avancen, per altra banda, en matèria estatutària en la línia adequada, fent-les, per tant, les declaracions inapropiades i inadequades, segurament, com vaig entendre del que va dir el President Montilla un mer exercici de valoració històrica i poca cosa més, en un moment on la gestió de la carta constitucional catalana, i l’establiment de les comissions bilaterals de transferència son ja un fet.

I com no podia ser d’altra manera, Roig, per la visita del Conseller Nadal, que s’ha apuntat a la moda sense corbata i coll descordat, qui ha parlat de la Variant de Lleida i de l’Aeroport, hem fet els contertulians una valoració sobre el particular, que es diu estarà fet al 2008. Sembla ser que el professor Giné en les jornades que Segre organitza a la UdL amb motiu del seu 25 aniversari, el del grup de la informació, ha posat de relleu el model holandès que només en té dos d’aeroports i com el model els funciona perfectament. Jo he posat de manifest com m’agradaria conèixer la tesi doctoral de Pep Borrell, que va analitzar la viabilitat d’una infrastructura d’aquest tipus a Lleida. Hom però si hi ha la disposició governamental, benvinguda sigui, agafem-la al vol, ara només ens cal adequar el model de tranviatització de les rodalies lleidatanes i novament un nou treball en xarxa, malgrat suports inconfessables i peticions de gestos.