Una cita: Sami Naïr

Prestar oïdes a allò que diuen aquelles desenes de milers de manifestants en el món, és retornar a l’Estat la seva vocació de defensor del bé públic en front de l’actual tendència a la privatització dels bens col·lectius fent pressió als grups de poder i a aquells que pretenen accedir a ell; és contribuir a un renaixement de la política des de baix, oferint als moviments socials la possibilitat d’existir a través de formes originals d’organització. És també concebre la sobirania popular més enllà d’un sobiranisme estret, de replegament, conservador, teixint la solidaritat entre nacions, els pobles, els grups socials a escala regional o internacional.[1]

[1] Naïr, Sami*. “La barbàrie dels sense rostre”, article publicat a la premsa internacional el 26-08-2001. paràgraf sisè

*Sami Naïr és eurodiputat del Partit Socialista francès i professor convidat a la Universitat Carlos III de Madrid.

Mercí M. Naïr

Ha estat autènticament brillant, el Dr. Sami Naïr, amb qui he pogut conversar uns moments en acabar la que ha estat a seva conferència a la ciutat de Lleida, al saló de Plens d l’Ajuntament. Hi ha determinades experiències que marquen inflexions en els dies de les persones, per a mi un és aquest, poder gaudir per una banda de les aplicacions teòriques del professor, durant una hora escassa de conferència i poder, personalment, cara a cara, comentar els reptes del Pluralisme com a paradigma d’interpretació dels processos d’integració de les masses laborals immigrades, ha estat, us ho ben asseguro un autèntic privilegi, no tant per ser personal i intransferible, com per la qualitat humana, política i científica d’aquest meu col·lega, a qui he tingut tant a prop en persona, però també des del punt de vista del pensament politològic i sociològic.

Ambdós hem recordat el paradigma que ens ha expressat en la seva exposició com el posicionament del professor de Bolònia l’emèrit Giovanni Sartori, i com les forces de progrés cada cop aposten més per aquesta nova inflexió politològica, en detriment del model que es defensava en la dècada dels 80 anomenat multiculturalisme i interculturalisme. Potser en aquest sentit recomanar un llibre del vell professor italià, editat per Taurus,: “La sociedad multiètnica. Plurismo, multiculturialismo, extranjero e islàmicos”, aspectes tots ells als que el Dr. Naïr ha fet una docta referència, en la nostra conversa.