Francisco Pérez González, amb al rector de la UIMP, Salvador Ordóñez, al Paraninf de "La Magdalena" a Santander
La Universitat de Harward investia al mes de juny a Pedro Almodóvar, un “autodidacto” com ell es defineix, Doctor Honoris Causa de les arts, tot just un mes abans la Universitat de Lleida ho feia amb Joan Solà, el Dr. Solà, que un mes després rebria el Premi d’Honor de les lletres catalanes, o com ho feia amb Sean Connery, atorgant-li la Universitat Napier d’ Edimburg el doctorat "honoris causa"en reconeixement a la seva llarga carrera cinematogràfica i com a icona escocesa en el cinema.
El Doctorat arriba després d’un treball d’investigació i la lectura d’una tesi que faci avinent a la comunitat acadèmica l’àmbit d’aquella suficiència o com en el cas dels “honoris causa”, bé ratificant-ne una ja dilatada trajectòria acadèmica i doctoral o per una vida dedicada a aspectes significats de la vida cultural i/o social, els exemples: una trajectòria en la direcció cinematogràfica, oscar inclòs, o una llarga trajectòria teatral i interpretativa.
Recentment, la espanyola Universitat Internacional Menendez y Pelayo, reconeixia una llarga trajectòria en l’àmbit editorial al fundador de la editorial Taurus, que aglutina no pocs volums dedicats al pensament contemporani fonamentalment, Francisco Pérez Gonzalez, de qui en la “laudatio” el seu padrí distingia la venda d’obres prohibides por la censura franquista. Les importava de Mèxic, Argentina y Xile, les emmagatzemava en un piso pròxim a la seva llibreria Hispano-Argentina i les mostrava -podien ser títols de Salvador de Madariaga, de Alberti, de Neruda, de Albert Camus...- d’amagatotis per sota del mostrador al possible interessat.
És com un final d’etapa, un valor d’una vida o bé acadèmica o bé de servei i no imagino ningú fent us d’aquesta alta prerrogativa sense haver-ne ostenta el privilegi i el reconeixement de la comunitat acadèmica que l’atorga. En tot cas honoren també a la societat mateixa aquestes persones a les que la “universitas” fa seves com han estat en primer terme associats a la seva tasca professional.
Kondstantin Kavafis, rebrà un homenatge poètic el proper dia 14 de setembre als jardins del Museu de Cardedeu, on m’ha convidat l’actor i rapsode Oscar Genis, qui farà un recital d’un recull de 34 poemes del poeta d’Alexandria amb uns quants textos en prosa que donaran cohesió al conjunt de la aposta que contarà a més amb el bouzuki d’Eduard Iniesta, tota una festa de la poesia, on si us he de ser sincer m’hi agradaria anar responent a l'invitació que se'm formula, acompanyat dels meus amics i amigues amb els que gaudim en aquelles estones que ens permet la nostra activitat diària, de la lectura detinguda, lenta i delectant dels poemes.
Descobrir Kavafis és evocar la moderna poesia grega, amarada, això sí, de les referències clàssiques, però descobrint-ne un autor contemporani que es recrea tantes vegades en la bellesa, en l’amor, en l’idil·li, en l’oblit, en la distància, en el calor d’un jaç. Crec que aquesta audició dirigida per Manuel Dueso i Mariona Rosselló deixarà en l’ambient les paraules escrites ara fa 100 anys, al redós de la mediterrània, mentre l’aire càlid vestia de fragàncies exòtiques les costes alexandrines.
Com ens proposa en aquest poema que recullo del grup de poemes canònics (1895-1915), que trobo d’una elegant bellesa, en una traducció feta per jo mateix.
A LA ENTRADA DEL CAFÈ
Quelcom que digueren al meu costat
Va dirigir la meva atenció a la entrada del cafè.
I vaig veure el cos que semblava,
Com si l’amor l’hagués forjat
Amb la seva més consumada experiència,
Blasmant les seves harmonioses formes amb alegria,
Elevant-ne esculturalment l’estatura;
Blasmant amb emoció el rostre
I deixant a través del tacte de les seves mans
Un sentiment a la front,
En els ulls, i en els llavis...
O en aquest vídeo on Sean Connery ens recita el poema "Ithaca" un dels més coneguts de Kavafis, amb un fons musical de Vangelis.
