Una cita: Ramon Prat

“Tanmateix amb la criticitat no n’hi ha prou i cal la creativitat. De fet, la creativitat és una actitud tan necessària com la criticitat per a mantenir un plantejament innovador. La criticitat sense creativitat té el perill de teoritzar d’una manera abstracta i sense cap compromís. La creativitat fa que tant els criteris tradicionals vàlids com els criteris nous que anem descobrint ajudin a millorar la persona i la comunitat.” [1]

---

[1] Prat, Ramon. Quaderns de l’IREL núm 21. pag. 23.

Doctors

Francisco Pérez González, amb al rector de la UIMP, Salvador Ordóñez, al Paraninf de "La Magdalena" a Santander

La Universitat de Harward investia al mes de juny a Pedro Almodóvar, un “autodidacto” com ell es defineix, Doctor Honoris Causa de les arts, tot just un mes abans la Universitat de Lleida ho feia amb Joan Solà, el Dr. Solà, que un mes després rebria el Premi d’Honor de les lletres catalanes, o com ho feia amb Sean Connery, atorgant-li la Universitat Napier d’ Edimburg el doctorat "honoris causa"en reconeixement a la seva llarga carrera cinematogràfica i com a icona escocesa en el cinema.

El Doctorat arriba després d’un treball d’investigació i la lectura d’una tesi que faci avinent a la comunitat acadèmica l’àmbit d’aquella suficiència o com en el cas dels “honoris causa”, bé ratificant-ne una ja dilatada trajectòria acadèmica i doctoral o per una vida dedicada a aspectes significats de la vida cultural i/o social, els exemples: una trajectòria en la direcció cinematogràfica, oscar inclòs, o una llarga trajectòria teatral i interpretativa.

Recentment, la espanyola Universitat Internacional Menendez y Pelayo, reconeixia una llarga trajectòria en l’àmbit editorial al fundador de la editorial Taurus, que aglutina no pocs volums dedicats al pensament contemporani fonamentalment, Francisco Pérez Gonzalez, de qui en la “laudatio” el seu padrí distingia la venda d’obres prohibides por la censura franquista. Les importava de Mèxic, Argentina y Xile, les emmagatzemava en un piso pròxim a la seva llibreria Hispano-Argentina i les mostrava -podien ser títols de Salvador de Madariaga, de Alberti, de Neruda, de Albert Camus...- d’amagatotis per sota del mostrador al possible interessat.

És com un final d’etapa, un valor d’una vida o bé acadèmica o bé de servei i no imagino ningú fent us d’aquesta alta prerrogativa sense haver-ne ostenta el privilegi i el reconeixement de la comunitat acadèmica que l’atorga. En tot cas honoren també a la societat mateixa aquestes persones a les que la “universitas” fa seves com han estat en primer terme associats a la seva tasca professional.

Coordinació i cooperació

L’estructura política de l’administrativisme espanyol, veu en les fons dels codis napoleònics que defineixen al país veí una dinàmica que ha permès de configurar el que per a ells ha estat en la darrera dècada un procés de desconcentració administrativa, l’anomenada descentralització, que implica dinàmiques de gestió política, sense un context legislatiu que continua emanant de les directrius de l’Assemblea Nacional que continua detentant aquesta prerrogativa.

En el nostre cas, aquest accent del Dret administratiu espanyol, ens permet, per altra banda, dibuixar uns territoris en els que els conceptes de cooperació i coordinació, definits en els diferents àmbits en els que s’estructura el territori. Certament aquesta és una aposta política que no necessita, d’entrada empara legislativa, donada la possibilitat que ofereix la codificació, que va molt més enllà dels conceptes emprats en el veí país, i hi va perquè la utilització d’aquests criteris polítics de gestió ens hauria de permetre entre totes les administracions “polítiques”, l’instrumentalització de diferents ens necessaris, com ho és el Consorci del Transport, en àmbits que abasten el nivell de servei que un territori demanda en el segle XXI: comunicacions en l’àmbit de la mobilitat i les noves tecnologies, redimensionament de la gestió del sòl i de la industrialització, la recerca de nous nínxols laborals i de negoci, de la mà d’ens com el PCITAL, al que haurà de coordinar-se ara el CEEI i amb el que ho fa ja La universitat de Lleida, com també l’estructura de la formació professional o el disseny de polítiques adequades d’oferta turística, entre d’altres, el que ens permet de veure que es tracta d’un projecte transversal, també a la ciutat de Lleida, com en les institucions territorials..

S’està parlant en definitiva de la posada en valor d’una determinada dimensió territorial i demogràfica a través d’instruments que els tenim a l’abast, que segurament a mig termini faran imprescindible la creació d’un instrument coordinador de tipus metropolità o d’altri, però ha de ser un projecte en el que, per primera vegada s’hi poden veure aplegades totes les administracions i per tant amb una aportació de coneixement i recursos que fan absolutament viable aquest disseny que, per altra banda, ens estava exigint la llei, però la visió a curt termini de determinades polítiques i, com no, la manca de perspectiva política no partidista, havia malbaratat.

Avui Àngel Ros, publica un article que titula “la Regió de Lleida” i assenta les bases polítiques d’aquest filosofia administrativista que pretén de coordinar el eixos nodals, aquella xarxa nodal de municipis que és definitòria del nostre territori, un article que, sense pretensions tecnicistes, ha de permetre a tothom d’entendre que ens hem de ficar tots i totes mans a l’obra per dissenyar aquest nostre futur, que serà el present dels nostres fills. Us el recomano.

Crònica electoral LIV: Fer pedagogia

Descobrir perquè han de cobrar els polítics, ha estat un exercici de Ciència de l’Administració, que m’ha tocat de definir, avui, en la tertúlia de Santi Roig, a Lleida TV; segurament aquests temes haurien d’abordar-se més sovint, malgrat aquest ho hagi estat per una pregunta no resposta per part de Rajoy, que l’ha contestada, aquí, a Lleida. Roig se sentia cofoi d’haver tret una exclusiva que havia donat la volta a Espanya, però realment la pedagogia sobre la política hauria de ser un pensament permanent, una mena de vocació, que en aquesta ocasió ens serveix aquest mitjà.

Envejo el nivell d’implicació de la ciutadania, per exemple francesa, segurament són molts anys i ja V repúbliques, nosaltres només n’hem tingut dues i de ven curta durada. Els envejo, perquè tot i que la pedagogia ha de ser permanent, la inculturització dels elements i instruments de la república, com de la revolució, són permanents, i per tant el respecte cap a la institució de la política, que no necessàriament cap els polítics, és absolutament enorme, per això la introducció del tema per part de Santi Roig, m’ha semblat excepcional i he aprofitat per a possicionar-me, d’una banda, i a fer la corresponent didàctica per l’altre.

He agraït sobremanera que no es toqués el tema Maragall, les declaracions fetes des de Roma, com antuvi, perquè és per a mi un tema que, hores d’ara, no aporta res, absolutament res, al debat polític perquè les coses estan com estan i avancen, per altra banda, en matèria estatutària en la línia adequada, fent-les, per tant, les declaracions inapropiades i inadequades, segurament, com vaig entendre del que va dir el President Montilla un mer exercici de valoració històrica i poca cosa més, en un moment on la gestió de la carta constitucional catalana, i l’establiment de les comissions bilaterals de transferència son ja un fet.

I com no podia ser d’altra manera, Roig, per la visita del Conseller Nadal, que s’ha apuntat a la moda sense corbata i coll descordat, qui ha parlat de la Variant de Lleida i de l’Aeroport, hem fet els contertulians una valoració sobre el particular, que es diu estarà fet al 2008. Sembla ser que el professor Giné en les jornades que Segre organitza a la UdL amb motiu del seu 25 aniversari, el del grup de la informació, ha posat de relleu el model holandès que només en té dos d’aeroports i com el model els funciona perfectament. Jo he posat de manifest com m’agradaria conèixer la tesi doctoral de Pep Borrell, que va analitzar la viabilitat d’una infrastructura d’aquest tipus a Lleida. Hom però si hi ha la disposició governamental, benvinguda sigui, agafem-la al vol, ara només ens cal adequar el model de tranviatització de les rodalies lleidatanes i novament un nou treball en xarxa, malgrat suports inconfessables i peticions de gestos.