“...La pau no és només un pacte o
un tractat que afavoreix una vida tranquil·la, i la seva definició no es pot
reduir a la simple absència de guerra. Segons la seva etimologia hebrea, la pau
comporta: ser completa, estar intacta, acabar alguna cosa per a restablir la
integritat. És l’estat de l’home que viu en harmonia amb Déu, amb ell mateix, amb
el seu proïsme i amb la natura. Abans de ser alguna cosa exterior, la pau és
interior. És una benedicció. És el desig d’una realitat. (...) El fruit de la
justícia es sembra en la pau per aquells que treballen per la pau”[1]
[1] Benet XVI. Exhortació
apostòlica postsinodal “Ecclesia in medio Oriente”. Libreria Editrice Vaticana.
Ciutat del Vaticà. 2012.Pag 12
