Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris compassió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris compassió. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’octubre del 2013

La compassió alimenta l'esperança...



La compassió alimenta l’esperança en la pròpia consciència, desperta el principi essencial que ens defineix com a essers socials, però alhora ens identifica en la nostra dimensió més profundament humana, la radicalitat espiritual i la comprensió mateixa que ens cal, no només cap al proïsme, sinó respecte de nosaltres mateixos, una aproximació a la nostra pròpia espiritualitat, a la connexió de les nostres ànimes, la major grandesa que hom pot esperar d’un mateix.

© Albert Balada
27-10-2013


dissabte, 21 de setembre del 2013

Escoltant...




La fotografia és original de Montse Esteba

Escoltant, més enllà de les paraules i del sentit que hom hi descobreix al llenguatge i la seva expressió, trobarem l’essència mateixa del significat, hi podem descobrir el dolor social, el dolor individual que nia en cada persona i potser la transmissió d’aquest dolor ens arribi de manera indirecta, la interpretació acurada de la consciència amagada ens pot arribar a fer comprendre moltes de les actituds de les persones, molta de l’actitud del cos social, és aleshores quan la expressió de la compassió esdevé primordial en l’enteniment del proïsme, de manera que, més enllà de convencions, hom pot reconduir sentiments diversos de la foscor malsana a la Llum vivificadora i guaridora, perquè l’ànima connecta amb aquella ànima que pateix, encara que no siguin costat per costat, a la cerca de la unió universal i esmenant pertorbacions en la essència mateixa de l’esser...   

© Albert Balada

21-09-2013

divendres, 6 de setembre del 2013

La compassió que alimenta...


La fotografia és original de Martine Olivieri

“La compassió que alimenta la humilitat neix d’una comprensió més profunda i íntima de l’ordre superior de totes les coses; quan entenguis que l’altre, el teu proïsme, pateix per a que tu puguis tenir el privilegi d’ajudar-lo, és aleshores, i només aleshores, quan hauràs esdevingut veritablement humil i hauràs deixat, per tant, de banda la compassió que alimenta el teu ego, aquella compassió que et fa sentir-te superior davant del teu proïsme, al que veus per sota teu.”  

© Albert Balada

06-09-2013

diumenge, 15 d’abril del 2012

Una cita: Arthur Schopenhauer


Una compassió sense límits cap a tots els esser vivents és la mostra més ferma i segura de la conducta moral. Això no exigeix cap casuística. Hom pot estar-ne segur que qui està ple d’ ella no ofendrà a ningú, no usurparà els drets de ningú, no farà mal a ningú; ans al contrari, serà indulgent amb cadascú, perdonarà a cadascú,  socorrerà a tots en la mesura de les seves forces, i totes les seves accions portaran el segell de la justícia i de l’amor als homes; Intenti de dir-se alguna vegada: “aquest home és virtuós, però no coneix la compassió” , o bé: “és un home injust i malvat, però és molt compassiu”, i aleshores saltarà a la vista la contradicció.[1]


[1] Schopenhauer, Arthu*. L’Amor, les dones i la mort”. EDAF. 1981. Madrid. Pag. 167

divendres, 11 de desembre del 2009

Enganys


Hi ha lloc per a la compassió?, hi ha lloc per a la tendre mirada sobre la placidesa? Compassió i placidesa amb la que es dilapiden, hores d’ara, els valors que hem anat conformant en l’herència individua creadora d’un complex social que s’endu la riada maldestre de l’especulació en les idees com en l’argent?. Aquell que és capaç de captivar-te amb una suposada complicitat, temptejant-te l’ intel·lecte, com qui escruta en el fons del pensament, pot esdevenir, nogensmenys que la caricatura de la perversió mateixa en la necessitat d’esborrar racons de la història que no convé airejar, o fins i tot dur-te lluny, en l’esperança del gaudi del silenci amb el que tancar a pany i clau tot el que no convé que sigui dit. Algú em referia fa ben poc que la figura més escaient en un referent actual seria la de definir el context vigent com, el que em deia, s’assembla a “una ciutat segrestada”, on l’adjectivació seria possible d’aplicar-la a nous subjectes, a nous sintagmes nominals, com ara país o nació, convertint la realitat mateixa en una mera quimera que només abasta els somnis compartimentats d’uns quants elegits que bramen a les portes de l’ infern, per a ser els primers en ser conduïts per la barcassa de l’ ades...... Sort en tenim que els racons de l’ànima sempre conserven aquella primigènia arrel que ens dóna la nostra pròpia essència i com una raó genètica, es desvetlla aquella en la seva transcendència, en la seva més íntima perspectiva, des de la que guaitar una partida com penjant d’un fil en l’univers de les coses perdudes, veient passar la vida com una cosa petita i minúscula als teus peus, mentre esgotes els senyals del missatge i descobreixes de nou, que l’engany també és un art, com la guitarra on els acords surten com rebregats per la màgia, d’ entre les cordes que vibren... Demà el dia serà fred, anuncien, amb aquesta boira que sembla haver-se instal·lat, senyorejant prats i carrers; mentre riurem feliços lluny de maldats perennes, abraçant les galtes grises que deixa penjar la broma, del cel de vidre que ens adorna la vida, aquell que, quan s’esmicola, ens mostra els colors i les olors que la llum ens recrea en la seva autenticitat, com possant música i moviment a tot plegat....

dilluns, 2 de novembre del 2009

Avui.....




Avui estaré obert a reconèixer i rebre la saviesa de cada persona; Avui aprendré alguna cosa nova sobre la meva professió; Avui utilitzaré la meva intel·ligència creativa només pera fer el bé en el món; Avui tractaré els altres amb amabilitat; Avui actuaré amb auto-disciplina i moderació; Avui respondré tothom amb compassió; Avui gaudiré de les meves victòries; Avui assoliré l'experiència de la meva integritat; Avui donaré de mi lliurement; Avui, seré noble.