La fotografia és original de Montse Esteba
La por al present es projecta cap
al futur; resulta difícil d’entendre la complexitat de la vida, però moltes vegades
hi ha com un tel, causat per les raons quotidianes que no ens deixa veure el
present en el seu context, és aleshores quan esdevé la por i el greuge, el
lament, sense ser conscients que ens cal viure en la convicció que l’únic fet d’esser
vius és el que ens atorga una dimensió excepcional a valorar en la seva justa
mida.
De fet el moment present és
canviant, a cada instant és conforma un univers nou de circumstàncies, en
ocasions causals; si la desil·lusió i la por prenen espai, no hi haurà manera
de poder fer un destriament de les nostres experiències, prendre consciència de
nosaltres mateixos i poder badar amb ells amb ulls ben obert per a
gaudir de d’aquest regal que és la vida.
La nostra interacció amb l’Univers
és necessària, perquè interactuem a través de la nostra consciència amb tots
els altres essers, per tant no hem de deixar que el soroll en forma de por,
pugui enterbolir aquesta nostra posició en la Creació, doncs a través de les nostres
accions, inaccions, pensaments i expressions, modelem tots els moments que esdevenen
únics i irrepetibles.
© Albert Balada
04-11-2013
